Blog d'en Xavier Mir

Un dels 2.079.340 vots del 21 de desembre de 2017

1 de novembre de 2016
2 comentaris

Igor Dodon i Maia Sandu, cap a la segona volta de les presidencials moldaves

Diumenge es va viure una nit trepidant. Amb els primers percentatges d’escrutini fets públics, el candidat socialista Igor Dodon obtenia més del 55% del vots i, per tant, no necessitava una segona volta per esdevenir el president del país. Es confirmava així un dels riscos. Algunes persones havien avisat que la retirada de Marian Lupu i el pretès suport a Maia Sandu (que en realitat seria una operació per confondre l’electorat de Sandu mentre ells votaven Dodon) podien fer que Dodon guanyés ja a la primera volta.

El que va passar, però, va ser que els primers col·legis electorals a tenir el recompte fet van ser els de les zones rurals i menys populades, on el vot a Dodon, com es va veure posteriorment en aquest mapa que va publicar Agora.md, era majoritari.

Mapa publicat per Agora.md on es veu la distribució del vot de la primera volta de les presidencials moldaves del 30 d'octubre de 2016.
Mapa publicat per Agora.md on es veu la distribució del vot de la primera volta de les presidencials moldaves del 30 d’octubre de 2016.

A partir d’aleshores, Dodon va anar reculant lentament i, alhora, el percentatge de Sandu anava pujant. Però l’escrutini avançava i no semblava que el descens de Dodon, constant però lent, fos suficient per arribar a quedar per sota del 50%. Quan el comptador de l’escrutini es va actualitzar amb el 86,74%, Dodon tenia el 49,99%. Poc després va semblar que aturava la constant davallada que havia patit al llarg de la nit i que començava una lleu recuperació, però només va ser un ensurt. El resultat final va ser de 48,22% per a Dodon i 38,43% per a Sandu, però quan l’escrutini s’estava gairebé acabant Dodon va comparèixer davant la premsa per dir que encara hi havia meses de llocs on tradicionalment es vota socialista que no havien tramès les dades i que estava convençut que seria president sense necessitat d’una segona volta. Evidentment, es va equivocar i va cometre, així, un nou error de comunicació.

En aquest dos dies transcorreguts, ja s’han produït un seguit de valoracions i de fets que val la pena de comentar. El primer, que l’ambaixador ucraïnès a la República de Moldàvia ha estat cridat a consultes. Hi ha força consens a l’hora de vincular això amb la possibilitat que Dodon sigui president després de les declaracions que va fer en un programa de televisió amb el periodista Viorel Pahomi. Pahomi li va preguntar l’opinió sobre la gestió del Donbas i de Crimea i Dodon va dir (minut 24 del vídeo) que hi havia hagut un referèndum com en tants altres llocs i que ell ho veia bé, perquè creia que el govern de Kíev s’havia equivocat en menystenir la població russòfona del país. Aleshores Pahomi li va dir que, d’acord amb això, suposava que també estaria a favor de fer un referèndum sobre la unió de la República de Moldàvia amb Romania i Dodon va dir que hi estaria absolutament en contra. A banda de les evidents contradiccions, el fet és que el govern ucraïnes ha pres nota que el possible futur president no respecta la integritat territorial de l’estat veí. Dodon, doncs, ja ha provocat un primer i important incident diplomàtic.

Una altra cosa que ha passat és que Sandu ha continuat rebent suports: des de l’expresident romanès Traian Basescu (que té la doble ciutadania i per tant pot votar a les eleccions de l’estat veí) fins a  candidats que no han passat a la segona volta com l’exprimer ministre Iurie Leanca. O que han començat a publicar-se articles de suport a Sandu i articles que asseguren que, malgrat els deu punts de diferència de la primera volta, Sandu té opcions de guanyar a la segona. Una de les claus és una mobilització molt més gran de la diàspora occidental, que aquest cop ha estat molt baixa. I això recorda l’anomenat “miracle de novembre” de 2014, quan les presidencials eren les romaneses i la mobilització d’una diàspora indignada amb el candidat Victor Ponta va acabar donant la victòria a Klaus Iohannis després de cues immenses i de moltes hores de tensió als col·legis electorals d’arreu del món. Si ho recordeu, vaig anar-ho explicant en aquest apunt, que fins ara ha estat el que ha rebut més visites de tots els que he escrit sobre Romania i la República de Moldàvia.

Conscients que la clau és aconseguir que la gent torni a fer desplaçaments quilomètrics per anar a votar als pocs col·legis electorals que tenen disponibles, ha estat precisament des de Barcelona des d’on ha sortit una proposta d’organitzar-se a través d’un grup de Facebook (que en romanès es diu “Adoptă un vot“, ja veieu que no necessita traducció) per facilitar transport i allotjament a qui ho necessiti. La premsa moldava ja ha recollit aquesta iniciativa d’Anastasia Condruc. Però no és l’única iniciativa moldava d’abast mundial sorgida de Barcelona, perquè una altra moldava establerta a casa nostra, Elena Nazarova, presidenta de l’associació Eşti Moldova, impulsa una petició perquè a la diàspora es pugui votar amb el carnet d’identitat i no únicament amb el passaport.

Comença, doncs, una quinzena crucial en què tothom sap perfectament què s’hi juga i en què els esforços per mobilitzar els qui diumenge passat no van anar a votar seran immensos. Maia Sandu aplega cada cop més consens i cada cop és més percebuda per més gent com una oportunitat per començar a treure el país de les urpes de la màfia que el governa. Tot i els límits en les atribucions que pugui tenir el president del país, i a pesar de les dificultats que haurà d’encarar, Sandu ha dit que una de les primeres coses que farà serà nomenar un fiscal general net que posi a la garjola tothom que hi hagi de posar.

De fet, l’equip de Sandu està fent una feina excel·lent en l’àmbit de la comunicació, tant per la claredat dels missatges com pel grafisme com per l’ús de les xarxes socials o com per la transparència en les despeses. Els vídeos penjats a Facebook, les retransmissions en directe a través de Facebook live o els infogràfics han estat una constant tant a la campanya com posteriorment. En aquest infogràfic, per exemple, s’explica els vots obtinguts pels dos candidats i el contrast amb els diners declarats com a despeses en la campanya:

Infogràfic de l'equip de Maia Sandu publicat a la pàgina  de Facebook del partit, https://www.facebook.com/unpaspentru.md
Infogràfic de l’equip de Maia Sandu publicat a la pàgina de Facebook del partit, https://www.facebook.com/unpaspentru.md

A més, el groc del marc i de la columna de la candidata Sandu, que contrasta volgudament amb la grisor de Dodon, anirà a més. Ahir mateix, a la roda de premsa que van fer tant ella com Andrei Nastase al costat de diverses persones que els donen suport, tothom va aparèixer amb un llacet groc i es va demanar que tothom faci servir aquest color tant com pugui. Recordeu la iniciativa #paísgroc d’Ara És l’Hora?

Esforços per mobilitzar la diàspora, campanya per una República de Moldàvia groga fins al darrer racó i, alhora, penetració en l’altra xarxa social popular al país, Odnoklassniki, ja que han pogut comprovar la relació entre la distribució del vot i l’ús d’aquesta xarxa:

Mapa publicat al compte de Facebook d'Artur Gurau, de l'equip de Maia Sandu.
Mapa publicat al compte de Facebook d’Artur Gurau, de l’equip de Maia Sandu.

Si us agrada la política i la ComPol, nu us hauríeu de perdre aquesta segona volta. És una llàstima que pocs mitjans de casa nostra n’estiguin informant, perquè resulta molt atractiva des d’aquest punt de vista, oimés quan alguns dels protagonistes de l’actualitat els tenim o els hem tingut a Barcelona, ja que Anastasia Condruc, com us deia, viu a Barcelona, i Andrei Nastase va venir-hi el setembre passat, tal com va explicar la premsa moldava i tal com podeu veure en aquesta darrera imatge:

Andrei Nastase, amb membres de la comunitat moldava de Catalunya, al setembre passat al restaurant Transsilvània de Barcelona.
Andrei Nastase, amb membres de la comunitat moldava de Catalunya, el setembre passat al restaurant Transsilvània de Barcelona.
  1. Com és Xavier que a Ucraïna argumenten respecte l’annexió a Romania i no pas respecte un referèndum d’autodeterminació a Transnístria, que seria el cas més “similar” al que els passa a Ucraïna a Crimea i al Don Bas (Donetsk i Luhansk)?

    1. No, potser no m’he explicat bé. Ucraïna crida l’ambaixador a consultes. I prou. Oficialment no he vist que n’hagi transcendit el motiu. Per tant, no argumenten res. El que passa és que coincideix amb els resultats de la primera volta i amb l’opinió que Dodon ha fet pública respecte de la política de Putin a Ucraïna, que és una violació de la integritat territorial d’un altre estat. El tema de l’annexió a Romania va ser un parany que va parar-li el periodista perquè afloressin les evidents contradiccions de Dodon.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!