Blog d'en Xavier Mir

Un dels 2.079.340 vots del 21 de desembre de 2017

13 d'octubre de 2016
0 comentaris

Paraules romaneses (setembre)

Continuant l’apunt d’ahir, avui reprodueixo les entrades publicades a Facebook durant el mes de setembre:

 

4 de setembre (zi)

#ParaulesRomaneses per anar a dormir sabent alguna cosa més o per començar el primer dia de la setmana amb una novetat.
I precisament la paraula és “dia”. En romanès és “zi” i, a diferència del català, és un mot femení. Si hi voleu posar l’article determinat (que ells enganxen a la paraula per darrere), queda “ziua”.

Per exemple, “toată ziua” (‘tot el dia’);”zi și noapte” (‘dia i nit’); o la salutació habitual “Bună ziua” (bon dia!).

El que resulta curiós per a mi són expressions referides al temps com ara “trei luni de zile” (‘tres mesos de dies’, literalment, tot i que a nosaltres ens sobren les dues darreres paraules).

L’etimologia, un cop més, és compartida: el “dies” llatí, però l’evolució és prou diferent per resultat interessant, no trobeu?

O zi bună în continuare! Que tingueu un bon dia!

 

6 de setembre (vreme)

Hi ha #ParaulesRomaneses que són interessants perquè comparteixen amb nosaltres l’arrel llatina i una evolució particular que les diferencia. N’hi ha d’altres, però, que ho són perquè fan del romanès un pont excel·lent cap a les altres llengües que hi han influït, que en són moltes. Entre elles, el rus o l’eslau antic, però també el francès, l’hongarès, l’alemany, el grec modern, etc.

Avui em quedo amb el rus per presentar-vos la paraula “vreme”, que vol dir ‘temps’ i que cohabita amb la seva homònima llatina “timp”.

El diccionari ens dóna exemples de la paraula com “cu vremea” (‘amb el temps’), “din vreme în vreme” (‘de tant en tant’), “a-şi pierde vremea” (‘perdre el temps’), etc. I després hi ha els derivats, com “devreme” (‘d’hora’).

Com deia, però, el mot eslau no ha fet desaparèixer l’equivalent llatí “tempus”, de manera que també diuen “cu timpul” (‘amb el temps’) o “tot timpul” (‘tota l’estona’) o “a ajunge la timp” (‘arribar al moment just o a l’hora’).

Per tant, si coneixeu alguna llengua eslava, us agradarà trobar en el romanès una pila de mots que us resultaran familiars. Essent catalanoparlants, entre una cosa i l’altra ja tindreu la llengua mig apresa. I la resta, “cu timpul” o “cu vremea”, ja anirà arribant.

PS: gràcies als qui feu “m’agrada”, als qui compartiu l’apunt i als qui el milloreu amb comentaris. Entenc que ho trobeu útil o curiós i m’animeu a anar-ne penjant més. Si us començo a cansar, SOBRETOT, no cliqueu “m’agrada”!

 

7 de setembre (gură)

Continuant, doncs, amb les #paraulesromaneses, avui parlarem de la boca. La paraula romanesa per a boca és “gură”.

La trobem en expressions com “cu sufletul la gură” (literalment, ‘amb l’ànima a la boca’ per dir que amb prou feines es pot respirar tant si és a causa d’alguna emoció com si és per esgotament extrem), “gură-cască” (el que en diríem un baliga-balaga, algú que perd el temps sense interessar-se per res), “a pune ceva în gură” (posar-se alguna cosa a la boca, menjar una mica) o el freqüent “taci din gură!” (‘calla!’ o ‘tanca la boca’), etc.

En fi, les expressions són molt nombroses i variades, i fa gràcia perquè si nosaltres parlem de “la gola del llop” ells també en parlen, però en altres expressions, com ara “a scoate (o “a scăpa ca”) din gura lupului” (‘treure algú o escapar-se un mateix de la gola del llop’ en el sentit d’un gran perill).

I segurament amb això de “la gola del llop”, si no se us havia encès abans la llumeta, ja hi heu caigut: l’arrel de la nostra “gola” i la seva “gură” és el llatí “gula”. Us heu quedat amb la “gură căscată”, és a dir, amb la boca oberta?

 

18 de setembre (a sughiţa)

Per a aquesta sobretaula de diumenge quasi tardoral, una altra minidosi de #ParaulesRomaneses després d’uns quants dies de descans. No oblideu que, els qui en sabeu, també podeu penjar les vostres amb aquesta etiqueta.
Avui us presento el verb “a sughiţa” i així resolem un parell de temes relacionats amb les consonants. D’una banda, quan veieu la combinació -gh-, pronuncieu-la com la nostra -gu- davant de les vocals e/i. Nosaltres afegim una -u- per diferenciar entre la g de Girona i la gu de Guissona (on, per cert, també hi ha una associació de romanesos, Asociatia Romanilor Din Guissona, perquè molts hi treballen). De l’altra, el signe diacrític de sota de la t la converteix en “ts”. Així, la pronúncia del verb que avui us presento seria “a suguitsà”.
I què vol dir? Doncs produir un so amb la glotis com a resultat d’una contracció compulsiva del diafragma. I abans que em digueu que aquestes coses tan complicades només les saben fer els romanesos, deixeu-me que us ho tradueixi: és el nostre “singlotar” o “sanglotar”. I la paraula llatina on romanòfons i catalanòfons ens trobem és “subgluttiare”.
Espero que us hagi agradat i, com sempre, si és el cas, m’ho podeu fer arribar clicant “m’agrada” o compartint-ho perquè arribi als vostres contactes. Au, bona tarda de diumenge.

 

29 de setembre (amintire)

Hi ha un clàssic de la literatura romanesa que es diu “Amintiri din copilărie”, l’autor del qual és Ion Creangă, i que avui us proposo per continuar la sèrie #ParaulesRomaneses.

Us podria dir que “creangă” és “branca” i això donaria peu a parlar de cognoms, dels que coincideixen amb els nostres i els que no, etc.

Us podria dir que “copilarie” és “infantesa” i això donaria peu a aclarir que un nen o infant és un “copil” i a explicar que és una paraula curiosa perquè en un dels derivats pot arribar a tenir tres i: copiii (els nens).

Però, com us deia, em quedo amb “amintiri”, que és el plural del substantiu “amintire”. Si ho recordeu d’un #ParaulesRomaneses anterior, ja us vaig explicar que els mots acabats en -re poden semblar-nos verbs, però en realitat són substantius. Aquest també ho és i vol dir “record”.

Què és un record sinó alguna cosa del passat que ens emportem al cap, a la ment? Oi? Doncs això diuen literalment els romanesos, “a(-şi) aduce aminte”, ‘endur-se’n al cap’, per dir “recordar(-se)”. També poden dir-ho d’una altra manera: “a aminti”. I a partir d’aquí, el derivat en forma de substantiu “amintire”.

L’etimologia, avui, no demana gaire esforç: és el famós “mens-ntis” de “mens sana in corpore sano”.

Com sempre, espero que us hagi agradat i us recordo que podeu afegir-hi tants comentaris com vulgueu, clicar “m’agrada”, compartir, etc.

 

30 de setembre (mulţumesc!)

Avui que ha estat un dia tan especial, avui que el romanès ha estat la llengua protagonista de la sessió inaugural del curs acadèmic a la facultat de traducció i interpretació de la UAB, avui que hem tingut ocasió d’escoltar la incombustible Jana Balacciu Matei de l’Editura Meronia i el no menys incombustible Xavixu Montoliu, avui que hem pogut sentir textos en romanès i en català gràcies a l’Adina Mocanu i a la Núria Busquet Molist, avui que hem pogut gaudir de la música d’Anatol Eremciuc Baghici i l’Orquestra Basarab i de compartir tot això amb Sam Abrams, amb Francesc Parcerisas, amb Ramon Solsona i amb la mateixa professora que imparteix les classes de romanès Maria Ioana Alexandrescu entre moltes altres persones…, de totes les #ParaulesRomaneses que es podien triar, la més adequada és “mulţumesc!”

Per no fer-ho gaire més llarg, i per si no ho sabíeu, és una de les paraules que es fan servir més en totes les llengües (asseveració poc acadèmica per part meva i molt basada en la intuïció i en l’optimisme): gràcies.

En aquesta forma, es tracta de la primera persona del present d’indicatiu del verb “a mulţumi” (agrair). Literalment, doncs, “agraeixo”.

I avui sí que el millor d’aquesta paraula (a banda de l’efecte que pugui exercir tant en l’agraïdor com en l’agraït) és l’etimologia. En romanès, quan algú us vol felicitar us diu “la mulţi ani!” (per molts anys) i sembla que aquesta expressió és a l’arrel del verb “a mulţumi”.

Sigueu sincers: quantes llengües coneixeu que facin tan bells jocs malabars fins al punt de recollir una felicitació dins d’un agraïment?

Així, doncs, un gran MULŢUMESC a totes les persones que han fet possible això d’avui, als alumnes que aquest curs heu decidit aprendre aquesta meravella de llengua i, un dia més, als qui continueu llegint aquests apunts lingüístics.

 

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!