Blog d'en Xavier Mir

Un dels 2.079.340 vots del 21 de desembre de 2017

13 de juny de 2016
0 comentaris

L’abelleta viatgera moldava. Emigració i suma d’identitats

Si en el cas de Romania el tema de l’emigració té un gran pes en qualsevol aproximació social i econòmica al país, en el cas de l’estat veí la qüestió encara és més pronunciada. La migració moldava està escampada per tot el planeta i constitueix, com en el cas de Romania, un col·lectiu molt important per al país, tant pels diners que envien a casa com pel potencial en recursos humans que, si algun dia s’arriba a aplegar, donarà un impuls molt potent.

Lligat a aquesta realitat hi ha el tema dels infants. Si els pares els han de deixar amb els avis quan marxen, el problema és un (i és greu i té conseqüències psicològiques, sobretot a mesura que es produeix l’envelliment dels avis), però si se’ls poden endur amb ells i donar-los una vida millor, amb més futur, o si els tenen directament a la terra d’acollida, el problema és un altre: la identitat. Algunes persones d’aquestes terres d’acollida pensen que s’han d’integrar i punt, és a dir, que han de renunciar a la identitat d’origen. Altres pensem que això de les identitats no és de blanc o negre ni d’exclusivitats, que se’n pot tenir més d’una.

Per això té sentit plantejar-se si un infant fill de moldaus i nascut als Països Catalans, per exemple, a banda de l’educació pròpia del país d’acollida i en la llengua de la nova identitat, ha d’aprofitar la identitat dels pares perquè la pugui transmetre també en el futur i que no es trenqui la cadena. Des del meu punt de vista, tant el rebuig a la nova identitat com l’oblit de la vella són un error i una llàstima. I, aclarit això, l’únic dubte que queda és qui finança l’educació “extra” d’aquest infant perquè pugui mantenir aquesta identitat doble o múltiple, si ho pot fer l’Administració del país d’acollida o si ho ha de fer la comunitat autofinançant-se, que crec que és el més habitual.

En aquest sentit hi ha una proposta per a les comunitats moldaves escampades per Itàlia, la Gran Bretanya i Canadà. Es tracta d’un projecte de micromecenatge que vol aplegar 4.500 euros en un mes per fer una sèrie de tallers, tal com explica la pàgina del projecte a Guvern24, que podeu llegir en anglès i que per això mateix m’estalvio d’explicar amb gaire més detall. El projecte està ben pensat per aprofitar sinergies i si s’aconsegueix el finançament suficient pot servir d’experiència pilot perquè es pugui implementar a més llocs en el futur. I es recorre al micromecenatge perquè ni els recursos del govern del país ni els de les comunitats aïllades són suficients per assegurar-ne la continuïtat i l’èxit.

El projecte s’ha anomenat “Albinuța călătoare”, és a dir, l’abelleta viatgera. “Albinuța” és el mètode d’aprenentatge de les escoles moldaves i una font de records per a qualsevol moldau. I ara l’han fet viatjar perquè arribi a altres països un hi ha moldaus. Forma part de la campanya “Diaspora Contează” (la diàspora compta, importa) del partit de Maia Sandu, el PAS. Qui ho impulsa és Dan Perciun, una jove promesa que després d’estudiar a la Gran Bretanya va decidir tornar a la República Moldava per treballar amb Maia Sandu quan era ministra i amb qui continua treballant ara des del nou partit. Ell representa força bé el potencial d’aquesta diàspora que, sigui per estudiar o sigui per treballar, va marxar del país, però que qualsevol dia hi pot tornar amb un bagatge, una formació i una capacitat de treball que són el millor tresor del país.

Si us agrada el projecte, podeu fer-hi una petita contribució.

Captura de pantalla del vídeo que explica el projecte a la plataforma de micromecenatge Guvern24.md
Captura de pantalla del vídeo que explica el projecte a la plataforma de micromecenatge Guvern24.md

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!