Blog d'en Xavier Mir

Un dels 2.079.340 vots del 21 de desembre de 2017

7 de setembre de 2015
0 comentaris

Moldàvia: cap a una alternativa encapçalada per Maia Sandu?

Si fa tres anys ens haguessin dit que hi hauria una guerra a Ucraïna, potser no ens ho hauríem cregut. Semblava que una majoria volia que el país signés un acord d’associació amb la Unió Europea i quan l’anterior president se’n va desdir pressionat per Putin va esclatar el Maidan i la resposta russa en forma d’ocupació i guerra. Ara, amb independència de com pugui evolucionar Ucraïna, hi ha un altre país que reclama la nostra atenció pels esdeveniments que s’hi estan produint i per l’orientació que pot prendre tot el que hi passi.

Ahir diumenge va començar una concentració de protesta a Chisinau, capital de la República de Moldàvia, de la qual s’han fet ressò diversos mitjans internacionals com The Guardian, Euronews, Liberation, Die Welt, Al Jazeera, etc. Tot i que la immensa majoria van anar tornant cap a casa seva, una part dels manifestants s’hi han quedat a passar la nit en desenes de tendes de campanya i tot fa pensar que aquesta mobilització es mantindrà ferma. De fet, mentre escric aquest apunt està previst que comenci una conferència de premsa en què els organitzadors de la concentració han d’explicar com pretenen aconseguir els seus objectius un cop feta la demostració de força i un cop constituït un consell de l’assemblea nacional a mà alçada i avalat per la pràctica unanimitat del assistents a la concentració.

Concentració del 6 de setembre a Moldàvia. Foto de Dumitru Doru
Concentració del 6 de setembre a Moldàvia. Foto de Dumitru Doru

El motiu de la mobilització és, sobretot, el fet que en un país tan pobre, on les dues principals fonts d’ingressos són l’agricultura i les transferències dels emigrats, hagi desaparegut un bilió de dòlars a través d’un seguit d’operacions que han implicat tres entitats bancàries i que ni el govern ni el sistema judicial no ha estat capaç ni d’impedir ni de jutjar i condemnar. En el fons, hi ha la convicció que qui controla el país és una màfia encapçalada per l’empresari Vladimir Plahotniuc, que a través del seu Partit Demòcrata de Moldàvia ha anat controlant cada cop més ressorts del poder.

De fet, alguns analistes, com el romanès Dan Dungaciu, director de l’Institut de Ciències Polítiques i Relacions Internacionals de l’Acadèmia Romanesa i president de la Fundació Universitària del Mar Negre, parla del període 2009-2015 com del “final de le il·lusions“. El 2009, un seguit de joves moldaus van sortir al carrer per denunciar el que consideraven un frau electoral per part dels comunistes de Vladimir Voronin. Hi va haver incidents i morts i tot, es van repetir les eleccions i aquest cop va ser possible la formació d’una aliança de tres partits que havia d’acostar el país a la Unió Europea i millorar-ne la qualitat de vida. Aquesta coalició de govern, però, ha hagut de passar diverses situacions que han fet que la gent els continués votant, però cada vegada més decebuts, fins que el novembre passat la suma ja no va ser possible. Va guanyar les eleccions el socialista Igor Dodon, partidari de tornar a l’òrbita russa, seguit dels comunistes de Voronin. El principal partit europeista, el PLDM de Vladimir Filat, va intentar formar govern amb el suport més o menys dissimulat dels comunistes i amb el del PD de Marian Lupu i Vladimir Plahotniuc i es va trobar en la persona de Chiril Gaburici un primer ministre de consens que, tanmateix, no va trigar gaire a presentar la renúncia i a deixar el país al límit d’una nova crisi política, atrapat entre el retorn als comunistes, contra els quals van fer la revolució el 2009, i la màfia que cada cop controlava més l’aliança pro-Europa. La necessitat d’un nou primer ministre va fer que durant unes quantes setmanes a les travesses polítiques sortís el nom de Maia Sandu (imatge que encapçala l’apunt extreta d’Agora.md), que s’havia guanyat l’admiració de bona part del país per la manera com havia conduït el Ministeri d’Educació. Finalment, però, no hi va haver consens i es va optar per Valeriu Strelet. Tanmateix, Sandu ha quedat com un referent de dignitat, de determinació i d’ètica política per a molts ciutadans a causa de la manera com va gestionar la seva candidatura i de les condicions que va posar per ser escollida per liderar el país.

Fruit de tot aquest clima, el febrer d’enguany va néixer la Plataforma Dignitat i Veritat, que va organitzar una primera mobilització força nombrosa el 5 d’abril pràcticament coincidint amb el sisè aniversari de la revolució del 7 d’abril de 2009, que va posar punt final al període comunista, i amb la intenció evident de recuperar-ne l’esperit sobre bases pacífiques i democràtiques. Des del 5 d’abril hi ha hagut més mobilitzacions i la d’ahir en va representar el punt culminant perquè va ser la més multitudinària del país.  I precisament Maia Sandu va ser aclamada per formar part del consell d’aquesta organització sorgit de la manifestació d’ahir i cridat a ser l’embrió d’una formació política que pugui ser una alternativa si aconsegueixen un avançament electoral, que és una de les reivindicacions de la Plataforma.

Si aquesta alternativa política s’acaba materialitzant, doncs, és altament probable que estigui liderada per Maia Sandu i que rebi un ampli suport per part de tots aquells sectors de la societat moldava que volen regeneració política, justícia, eradicació de la corrupció, millora del nivell de vida, etc., i que si no volien votar PLDM, PD ni PL (els tres membres de l’Aliança per a la Integració a Europa) només tenien l’alternativa de tornar a l’òrbita russòfila amb el PSRM de Dodon o amb el PCRM de Voronin. És possible, doncs, que a la República de Moldàvia hi estigui naixent, ara mateix, una alternativa política per als propers anys que haurà de fer front al poder obscur de Plahotniuc, als interessos geopolítics de Putin, al conflicte congelat del Transdnièster, al debat de la unió amb Romania i a la pobresa que té ofegat el país, entre d’altres coses. No ho tindrà gens fàcil, però de moment hi ha moltes persones que tenen clar què cal fer i que estan disposades a sacrificar-hi hores i esforços. Tenint en compte que estem parlant de la frontera de l’est de la Unió Europea, no crec que la indiferència sigui una opció intel·ligent per part nostra com a europeus.

 

Actualització de les 18.00 hores

Del que han explicat algunes agències de premsa i que està circulant per arreu, crec que cal aclarir un parell de coses. La primera és que els incidents que hi va haver davant l’edifici de la fiscalia, protagonitzats per Petrenco, i que han donat el titular de les persones arrestades, no tenien res a veure amb la convocatòria de la Plataforma Dignitat i Veritat, que en tot moment ha volgut ser pacífica i ha rebutjat tota forma de violència. El nom de Petrenco, com el de molts altres, s’havia volgut vincular amb la Plataforma per desacreditar-la i per desincentivar l’assistència a la concentració, cosa que també es va intentar amb un concert paral·lel que inicialment tenia un cartell ple de noms molt populars, alguns dels quals, en entendre que havien estat utilitzats políticament i que els seus seguidors els demanaven que no hi actuessin, se’n van desdir. La segona cosa que cal aclarir és l’objectiu essencial de la protesta, perquè llegint bona part de la premsa mundial sembla que l’objectiu principal fos la dimissió del president Timofti, quan en realitat aquest és un dels nombrosos punts en què han sintetitzat el seu malestar. Quan es refereixen a Timofti, ho fan sobretot per recordar que no ha estat un president escollit per sufragi directe, sinó pels mateixos representants als qual acusen de corrupció (i és aquesta l’essència de la protesta) i dels quals seria, doncs, un simple titella i còmplice del robatori d’un bilió de dòlars. A partir d’aquí, en demanen la dimissió i l’elecció d’un nou president per sufragi directe.

Precisament el romanès Dan Dungaciu, a qui em referia a l’apunt, ha publicat un article força interessant a Adevarul aquesta tarda on fa balanç de la concentració (tot i que encara continua), la contextualitza i en sospesa la possible evolució amb un seguit d’observacions. Destaca el paper central que ha tingut la corrupció a l’hora de mobilitzar la gent més que cap altre factor, és crític tant amb els errors del govern com amb els de la Plataforma Dignitat i Veritat i insisteix que l’única solució per a la República de Moldàvia és la unió amb Romania.

També la coneguda periodista Natalia Morari ha fet el seu balanç de la jornada en un article a Europa Libera. En aquest cas, el text se centra en la qüestió del lideratge, també abordada per Dungaciu, per dir que tot això està molt bé, però que ara cal que aquesta moguda trobi el lideratge que faci possible el pas de plataforma a partit, perquè demanar la dimissió de tothom només té sentit si estàs preparat per oferir una alternativa. Sense demanar explícitament que sigui Maia Sandu qui assumeixi aquest lideratge, Morari apunta el nom de l’exministra en una pregunta gairebé retòrica.

 

Actualització de dimarts 8 a les 15 h

Aquest matí a les 11 (hora catalana), el portaveu de la Plataforma Cívica Dignitat i Veritat, Andrei Nastase, ha anunciat en roda de premsa que a partir d’avui hi haurà una conferència de premsa cada dia a la mateixa hora (les 12 del migdia allà, les 11 als Països Catalans) per informar de totes les qüestions relacionades amb la Plataforma, la protesta i l’acampada. La compareixença d’avui es pot seguir, en romanès, gràcies a Privesc.eu. (Al vídeo que us enllaço el veureu prenent la paraula i veureu també dues persones vestides de militars. Us recordo que, entre altres suports, la Plataforma ha tingut el dels veterans de la guerra de Transdnièster, que els ajuden també a reforçar la seguretat i evitar provocacions que puguin desembocar en aldarulls que els desacreditarien.)

A la compareixença d’avui, Andrei Nastase ha informat que a la segona reunió del Consell de l’Assemblea s’ha constatat que les autoritats del país desafien el poble en no acceptar el diàleg amb GIR (Grup d’Intermediació i Representació). (La Plataforma va demanar al Govern que atengués les seves demandes, però sembla que el Govern vol que les converses siguin en un espai institucional, tal com recull Agora.md, mentre que el Consell de la Plataforma vol que siguin a la plaça. Algunes veus han criticat aquesta poca predisposició de totes dues parts.) Arran d’aquest primer bloqueig de les converses, el Consell ha anunciat que a les 12 del migdia, hora catalana, tres delegats  es reunirien amb la Delegació de la Unió Europea , tal com explica aquesta peça en anglès de Jurnal.md, un dels diaris que dóna suport a la Plataforma i que a les 13.48 (hora catalana) ha penjat la notícia que la Delegació de la UE farà tot allò que pugui per afavorir el diàleg entre les parts en conflicte i que, sortint de la reunió de dues hores amb Pirkka Tapiola, el grup d’intermediació s’encamina ara cap a l’ambaixador dels EUA James Pettit, que el passat 27 d’agost felicitava així els moldaus per l’aniversari de la independència.

A la reunió de les 9.30 del matí, el Consell també ha decidit protegir-se dels intents de desacreditar la Plataforma en casos com el de captacions de fons que no estan coordinades amb ells. Es refereix a la iniciativa de micromecenatge HELP SAVE MOLDOVA FROM OLIGARCHY presentada per Alexandru Popovici, que sembla que comparteix l’esperit de la iniciativa i fins hi ha col·laborat in situ, però no s’ha coordinat amb ells, cosa que ha generat certa confusió. Posteriorment, la Plataforma ha penjat un missatge en aquest sentit i ha recordat que, de moment, l’única captació de fons per donar suport als manifestants s’està fent a la plaça mateixa on estan concentrats i que aviat hi haurà un número de compte on tothom qui vulgui podrà fer donatius.

En tercer lloc han demanat el suport de la gent de cultura del país i dels responsables de les institucions d’ensenyament i han fet pública la intenció d’anar, a les 4 de la tarda (hora catalana) a la seu del govern per exposar-los les reivindicacions. Ha reiterat al primer ministre Valeriu Strelet, al president del Parlament Adrian Candu i al president de la República Nicolai Timofti que els facin un forat a les agendes per poder abordar la situació en una trobada que volen que sigui oberta a la premsa per evitar les manipulacions que diversos mitjans han estat fent.

Després d’Andrei Nastase ha intervingut Valentin Dolganiuc per reiterar la disponibilitat al diàleg per part de la Plataforma, per lamentar l’escassa cobertura que els mitjans públics estan dedicant a la concentració i per denunciar la contaminació que s’exerceix des dels mitjans controlats per l’oligarquia contra la qual es manifesten. Dolganiuc a demanat a tothom que els ajudi a difondre aquest missatge.

Preguntat per la premsa sobre les accions dutes a terme per Grigore Petrenco a l’edifici de la fiscalia, Nastase n’ha desvinculat la Plataforma. Quant a la possibilitat que els manifestants hagin de desallotjar la plaça el proper diumenge 13, Nastase ha assegurat que el ministre d’Afers Interns Oleg Balan li havia donat la paraula que es buscaria un altre dia o un altre lloc per a l’esdeveniment previst si la Plataforma encara necessitava l’espai.

Per la seva banda, Vasile Nastase també ha pres la paraula per adreçar-se a l’alcalde de la capital, el liberal Dorin Chirtoaca, perquè s’ocupi de la ciutat i de tots els problemes que hi ha en lloc de dir a la Plataforma què ha de fer. Recentment, Chirtoaca ha fet pública la seva intenció de casar-se amb la periodista Anisoara Loghin i la premsa ha explicat que aquests dies és precisament a Barcelona. Vasile Nastase també l’ha acusat d’haver estat alcalde per tercera vegada gràcies al suport de Vladimir Plahotniuc.

Mentrestant, la Plataforma continua rebent suports. Entre ells, el del cantant Catalin Josan (twitter), que ha acudit a la plaça i hi ha cantat un tema (vídeo a PMAN).

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!