L’aposta catalana per la cultura en llengua romanesa

Els passats 17 i 18 d’abril va tenir lloc a Bucarest el Col·loqui Llengües i cultures en contacte. Diàlegs culturals mitjançant traduccions literàries. Si diumenge vau comprar el diari El Punt – Avui potser vau trobar i llegir al suplement cultural Presència un article d’en Sam Abrams que en parlava. Vaig tenir ocasió d’escoltar en Sam a la sessió plenària de dissabte 18 al matí, com també l’any passat en unes jornades romaneses que es van organitzar a la Universitat Rovira i Virgili, i sempre és un goig poder-ho fer. És un expert en literatura, un excel·lent coneixedor de la nostra i una persona que coneix també molt bé Marin Sorescu i molts altres autors de llengua romanesa.

El mateix dia d’inici del Col·loqui es publicava al Ziarul de Duminica una entrevista que li havia fet ni més ni menys que Jana Balacciu Matei, editora de Meronia, on ella mateixa ha traduït nombroses obres de la literatura catalana en una col·lecció que encara avui em sorprèn i m’admira. La trobada d’aquests dos gegants culturals, però, no es va limitar a la premsa, perquè a la tarda, en una de les principals llibreries de la capital romanesa, Humanitas Cişmigiu, va tenir lloc una taula rodona amb ells dos, amb Lluís-Anton Baulenas i amb la crítica Elisabeta Lăsconi, tal com explicava Xavier Montoliu en aquest article a Núvol.

I arran d’aquella taula rodona literària, encara una altra peça interessant va aparèixer a Observator Cultural: una entrevista de Silvia Dumitrache a Baulenas, l’autor català més traduït al romanès gràcies a la feina de Maria-Sabina Draga Alexandru i Oana-Dana Balaş. I continuo enllaçant coses, perquè precisament aquesta darrera, que al costat de Maria-Sabina Draga Alexandru, Xavier Montoliu, Joan Llinàs i Mioara Adelina Angheluţa va constituir el comitè organitzador del Col·loqui, també va ser entrevistada per Silvia Dumitrache a Observator Cultural.

Vaig conèixer personalment Oana-Dana Balaş fa un parell d’anys, quan en Xavier Montoliu me la va presentar en una de les seves estades a Catalunya. És una dona d’una gran capacitat de treball, cosa que prova el seu volum de traduccions; d’una gran eficiència acadèmica, com va quedar clar amb la concepció i organització del Col·loqui; i d’una intel·ligència que salta a la vista en tot allò que fa, cosa que va demostrar un cop més amb la seva comunicació sobre els reptes de la traducció del català al romanès. Hi ha, doncs, i convé que ens n’alegrem i que ho aprofitem, una continuïtat en l’esforç iniciat fa anys per Jana Balacciu Matei. Hi ha una altra generació de persones que treballen molt i molt bé per continuar regant el diàleg cultural entre les comunitats catalana i romanesa. La Oana-Dana Balaş, sens dubte, és una d’aquestes persones i caldrà tenir-la molt en compte.

Afortunadament, però, no està sola. Des d’aquí, per exemple, l’incansable i entusiasta Xavier Montoliu continua treballant també en traduccions, articles i entrevistes. Si ara fa dos anys apareixia l’antologia poètica de Marin Sorescu Per entre els dies (que té una activíssima pàgina de Facebook i que aquesta setmana encara cuejava a Sant Vicenç de Montalt amb Pius Morera), enguany s’ha publicat, en edició digital, La cinquena impossibilitat, de Norman Manea, entrevistat per l’Ara el febrer passat. Ahir Montoliu mateix publicava al digital Núvol l’entrevista que va fer a l’autor.

Sumem-hi l’article sobre Aharon Appelfeld de la periodista romanesa resident a Barcelona Corina Tulbure que ha aparegut a la revista digital del PEN Català Visat, l’article sobre Sorescu que signen Xavier Montoliu i Corina Oproae a la mateixa publicació, l’entrevista a Ioan Es. Pop del mes passat arran de la seva presència al XVII Festival de Poesia de la Mediterrània… I podríem afegir-hi encara les publicacions en castellà que es presenten a Catalunya i que, a falta de versió catalana, també poden llegir les persones que encara tenen massa dificultats amb la llengua romanesa. Seria el cas d’El levante de Mircea Cartarescu o de Sobre pérdidas y ganancias de Letiţia Ilea, presentada fa pocs mesos a Badalona.

Amb aquest apunt no he pretès fer un repàs exhaustiu de tota l’activitat d’intercanvi cultural entre les dues comunitats que ha tingut lloc els darrers mesos, però sí que m’ha semblat interessant cridar l’atenció sobre la feina que estan fent diverses persones en aquest sentit i que, en certa manera, crec que va tenir un punt d’inflexió en el Col·loqui del mes passat a Bucarest. Se’n podria parlar més extensament i no descarto pas fer-ho, però per avui ho deixo aquí i espero els vostres comentaris, si en voleu fer.

Oana-Dana Balas a la clausura del Col·loqui

(D’esquerra a dreta, Sanda Reinheimer Rîpeanu, Oana-Dana Balaş i Xavier Montoliu a la clausura del Col·loqui que es va fer a Bucarest el 17 i el 18 d’abril passats.)

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *