Blog d'en Xavier Mir

Un dels 2.079.340 vots del 21 de desembre de 2017

19 de setembre de 2012
1 comentari

PSC: entre les sigles i les persones

(Foto de Marc Soler i Colomer: el president d’Esquerra Republicana, Oriol Junqueras, a la conferència d’ahir al Tecnocampus de Mataró)

Ahir al Tecnocampus Oriol Junqueras va dir una cosa molt important pensant en el país i que m’agradaria que la gent progressista, els qui van arribar a fer que el PSC fos la llista més votada l’any 1999 amb Pasqual Maragall, tinguessin en compte. Moltes d’aquestes persones és evident que ja s’han anat despenjant de les sigles del PSC. Són precisament els qui han traçat el “llarg camí cap a la marginalitat” de què parlava fa poc Vilaweb. Amb tot, estic convençut que encara hi queden persones amb capacitat d’escoltar quan els parles del bé comú, del país.

La realitat és que hem començat a caminar cap a l’estat europeu que volem ser i dubto molt que el PSC pugui evitar-ho. En tot cas, amb el PSC o sense, estem convençuts que ens en sortirem. La qüestió és que hi haurà un moment en què els qui ens han de reconèixer i ens han d’ajudar a tirar endavant miraran quin suport democràtic té la nostra voluntat de ser estat. És evident que 69 diputats són suficients per tenir el mandat democràtic que les institucions europees reclamen, però si el mandat vingués de més d’un centenar dels 135 diputats i diputades que tenim al Parlament, la certesa que el país en pes hi va seria molt més gran i tindríem molta més força. És en aquest punt que les persones que durant anys han estat vinculades a les sigles del PSC tenen una gran responsabilitat. Alguna d’aquestes persones no vol que el país se’n surti? I si és el cas, ens pot assegurar que amb l’Estat espanyol tenim més garanties de sortir-nos-en?

Hi ha dos escenaris post-independència possibles, a grans trets: que tot aquest capital humà socialista hagi arribat a la nova República Catalana amb el llast d’haver-s’hi oposat i d’haver-ho fet amb PP i Ciutadans o bé que hagin entès que aquesta és la voluntat majoritària del país sobre bases econòmiques i socials més que raonables i justificades i que s’hagin decidit a empènyer en el sentit de la majoria.

Són dos camins diametralment oposats. El segon permet pensar en una alternativa d’esquerres un cop constituït el nou estat i finalitzades les negociacions i restablerta la normalitat democràtica. El primer ho fa molt més difícil i, per tant, porta a la doble derrota de les sigles del PSC: una Catalunya independent i de dretes.

Tant de bo que siguem capaços de seduir aquestes persones, d’encomanar-los la il·lusió de construir un país socialment just i pròsper.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!