Ahir al Tecnocampus Oriol Junqueras va dir una cosa molt important pensant en el país i que m’agradaria que la gent progressista, els qui van arribar a fer que el PSC fos la llista més votada l’any 1999 amb Pasqual Maragall, tinguessin en compte. Moltes d’aquestes persones és evident que ja s’han anat despenjant de les sigles del PSC. Són precisament els qui han traçat el “llarg camí cap a la marginalitat” de què parlava fa poc Vilaweb. Amb tot, estic convençut que encara hi queden persones amb capacitat d’escoltar quan els parles del bé comú, del país.
Hi ha dos escenaris post-independència possibles, a grans trets: que tot aquest capital humà socialista hagi arribat a la nova República Catalana amb el llast d’haver-s’hi oposat i d’haver-ho fet amb PP i Ciutadans o bé que hagin entès que aquesta és la voluntat majoritària del país sobre bases econòmiques i socials més que raonables i justificades i que s’hagin decidit a empènyer en el sentit de la majoria.
Són dos camins diametralment oposats. El segon permet pensar en una alternativa d’esquerres un cop constituït el nou estat i finalitzades les negociacions i restablerta la normalitat democràtica. El primer ho fa molt més difícil i, per tant, porta a la doble derrota de les sigles del PSC: una Catalunya independent i de dretes.
Tant de bo que siguem capaços de seduir aquestes persones, d’encomanar-los la il·lusió de construir un país socialment just i pròsper.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!