Eduard Voltas, Carme Junyent, ERC i la independència

El passat 22 de gener, Eduard Voltas publicava a l’AraLa tribu o l’estat“. Vaig voler comentar alguns aspectes d’aquella interessant aportació en aquest apunt a Arenyautes: “La tribu, l’estat, l’Eduard Voltas i en Nelson Mandela“. Ahir diumenge hi va tornar amb un nou article: “En castellà també, sisplau“. Paral·lelament, resulta que divendres vaig tenir ocasió de retrobar Carme Junyent, exprofessora meva, en una conferència a Arenys de Mar.  (A la foto, ella i Francesc Martín, arenyenc de la Plataforma per la Llengua.) Si en el primer article de Voltas trobava erroni partir de la idea que només som el 20 %, ara trobo erroni que ens quedem en el bilingüisme. Si sabem trobar la síntesi del que diu Voltas i el que diu Junyent, passarà una cosa molt important i definitiva per a aquest país. Posem-hi atenció.

El que diu Voltas és cert: “Si jo fos un català d’identitat espanyola, davant la hipòtesi de la independència estic segur que em preguntaria: d’acord, amb la independència viuríem millor, però en aquest estat català que em proposen, ¿jo podré continuar sent jo? ¿La meva llengua, els meus costums, els meus referents, seran respectats i assumits com a propis pel nou estat? ¿O seran tractats com una nosa, com una anomalia que s’ha d’ignorar o superar” També és cert que moltes persones no fan un plantejament així de clar i de racional sinó que simplement viuen la seva identitat de manera intuïtiva i pensen, com deia en un apunt recent, “eso no va conmigo“, però en tot cas cal aconseguir que aquests catalans d’identitat també espanyola vencin el prejudici que la independència és una amenaça per a la seva identitat.

A l’altra banda, Carme Junyent, lingüista, africanista, excel·lent coneixedora dels processos de substitució lingüística, té molt clar quina ha estat la clau d’èxit dels pocs casos en què s’ha pogut frenar, allargar o capgirar un procés d’aquesta mena. I la clau és, precisament, que la societat no sigui bilingüe. Si l’abandonament de la llengua autòctona es produeix en favor de la llengua dominant, el procés de substitució lingüística pot ser fulminantment ràpid. Si, en canvi, es percep que l’alternativa a la llengua autòctona no és una única llengua dominant sinó el conjunt de les llengües més parlades, d’acord amb l’heterogènia d’identitats que conviuen al nostre país, el procés es desvia cap a un model de poliglotisme amb la llengua autòctona com a punt de trobada.

Si fem el que ens demana Voltas sense tenir en compte el que ens diu Junyent, podríem arriscar la llengua en l’intent de guanyar la independència. Si trobem la síntesi, com deia, ens en podem sortir. Com ho podem fer? Probablement aquest és un dels grans reptes per a Esquerra Republicana i per a aquest projecte de país que és la independència.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *