Dimarts passat, a l’apunt “
Que s’abstinguin ells! Èpica electoral!“, feia referència a l’article de Guillem López Bonafont segons el qual l’
abstenció té la clau electoral. Hi convidava tot l’independentisme a votar massivament i que, per contra, l’abstenció afectés només el bàndol autonomista. Era el primer article de novembre després de l’habitual balanç de final de mes i ja l’han llegit prop de 400 persones. Avui m’agradaria expressar una idea semblant relacionada amb això: que puguem posar el preu de l’escó depèn només de nosaltres.
Quan parlo del preu de l’escó em refereixo al nombre de vots que caldran per obtenir un escó. Pot estar, en una circumscripció com la de Barccelona, entre els 70.000 i els 80.000 vots, però això varia justament en funció de la participació. A les files autonomistes la capacitat de mobilització és més aviat escassa. Per tant, qui realment pot fer variar la participació i establir el preu final de l’escó és l’independentisme. Si és així, se’ns obre una possibilitat realment engrescadora: encarir tant com sigui possible aquest preu.
Si som nosaltres els qui l’encarim amb la nostra participació no haurem de patir pels escons dels nous partits independentistes i, per contra, ho posarem molt difícil perquè gent com Anglada, Ciutadans o altres indesitjables entrin al Parlament i farem que el 14,2 % de vots que, segons el CEO, pot obtenir el PSOE-C i el 6,2 % que pot obtenir el PP representin un nombre d’escons més baix encara que els que ara els pronostiquen. Si ens quedem a casa, són ells qui posen el preu i aleshores podem tenir el PP com a tercera força política, el PSOE-C per sobre de 30 escons i tant l’Anglada com Ciutadans al Parlament. Oi que val la pena encarir-los el vot i gaudir del doble benefici de la nostra victòria i la seva derrota? Doncs recordem el que vam fer el 13 de setembre de 2009 a Arenys de Munt o el 10 de juliol de 2010 a Barcelona i… TOT DÉU A VOTAR INDEPENDENCIA!
Totalment d’acord Xavier. Si us plau, companys, el 28# tots a votar independència! Voteu l’opció que us sembli més seriosa i impediu així que el PP sigui àrbitre de la política catalana.