Als qui tenen intenció de votar CiU per castigar la suposada fragmentació del bloc independentista format per Esquerra, Reagrupament i Solidaritat, els faria dues observacions. La primera, si realment creuen que la coalició CiU és un bloc unitari vist allò que pensen persones com Duran i Lleida o Joana Ortega del concert econòmic o del dret de decidir “sense límits” –i sense data i sense mètode, per desgràcia–. La segona, si serien capaços de fer un vot espanyolista a PSOE, PP o Ciutadans només per expressar decepció i ressentiment envers els qui sempre ha votat. Pensem això i ens adonarem que el vot d’estómac no té sentit i se’ns gira en contra.
Per això, abans d’anar a votar val la pena que deixem tranquil l’estómac i que reflexionem amb el cap fred, mirant endavant amb serenitat i no pas enrere. No proposo pas oblidar-ho tot, sinó prendre una decisió equilibrada en què el passat tingui pes, però sense que sigui un llast.
Artur Mas té com a full de ruta esperar a les eleccions espanyoles de 2012 per plantejar al nou govern el concert econòmic “si té una majoria suficient“. Diumenge La Vanguardia publicava una enquesta en què s’albirava una majoria absoluta del PP. Fins al 2012, doncs, tocarà aguantar indefensos totes les envestides derivades de la sentència del TC i de les quals ja n’hem anat obtenint tastets. Les explicava molt clarament el president Pujol en persona el passat 29 d’octubre a Catalunya Ràdio, però la seva recepta contra tots aquests mals es reduïa a un demencial “parlar sempre en català”. I a partir del 2012, si finalment hi ha majoria absoluta del PP, algú es pensa que s’avindran a renegociar el finançament i que si ho fan ens sortirà gratis?
Això és el que decidim el proper 28 de novembre. Pensem si és per aquí que volem que vagi el país i l’agenda política.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Des del 10 de juliol cap aquí s’estan fent les coses molt malament. Crec que pitjor impossible. La majoria d’independentistes comencem a estar farts de preses de pèl, de covardies, de resignacions però també de blufs que ja sabem com s’acaben i de populisme barat.
Volem un projecte seriós i rigorós amb uns mínims comuns clars que serveixin per aglutinar i no per a diferenciar-nos i fer capelletes cada vegada més petites.
Gràcies pels consells però no ens has convençut.
Tota la familia votarem amb el cap a CiU i amb l’estòmac contra ERC, i fet i fotut, tot conflueix perqué sigui el mateix, així que serà rodó.
… què és millor o què és pitjor. Quin escenari tenim? Sentit comú sota mínims, unitat sota mínims, personalismes pujats de to, PPs i companyia espanyolista més carca que mai… Un govern central amb el PP amb majoria serà una trepitjada final als que no es va carregar Felip V. Què passaria si hi hagués una majoria nacionalista o independentista a la generalitat? Molta tibantor, molta escagarrinada, molta més “Roja”. Escoltar més sovint “hijoputa” per posar una senyera al balcó…
Crec que sóc un més dels molts i molts descontents, decepcionats, frustrats. Amb ganes de tenir independència de veritat i no saber realment com arribar-hi. A les eleccions tornaré a votar, però no n’espero cap canvi de veritat, serà un tràmit. Una de les darreres espurnes d’un foc d’esperances dipositades a l’urna.
T’admiro i et felicito per l’energia que estàs gastant per a intentar convèncer la gent perquè es deixi d’hòsties i voti en clau independentista.
I subscribeixo al 100 % els arguments que exposes en aquest a punt. De tota manera, és evident que, després de les eleccions, tant Esquerra com Reagrupament com Solidaritat hauran de reflexionar EN PROFUNDITAT el perquè, cap ells haurà aconsseguit arrossegar a la majoria d’independentistes d’aquest país, que som molts.
El libdub està fent una feina impagable. allò que menys sembla que vagi a ajudar és el que obté millors resultats.