Blog d'en Xavier Mir
Un dels 2.079.340 vots del 21 de desembre de 2017
Més de dues mil piulades des de l’arrencada simbòlica del dia 10 a les 10 i 10. Prop de dues-centes persones en els darrers set dies projectant el missatge a la xarxa perquè arribi al màxim nombre de gent possible. Més de quinze dies aguantant a les primeres posicions del twit.cat. Les eleccions del 28 de novembre s’acosten (falten 33 dies) i ha esclatat un espai comú: l’espai de la independència.
En realitat, aquest espai ja existia. És el que hem anat creant els darrers anys en què ha anat augmentant el suport a la independència. I, sobretot, ens ha donat moltes alegries el curs polític passat des d’Arenys de Munt fins al 10 de juliol. Ara, però, a 33 dies dels comicis, les enquestes encara pronostiquen una gran victòria de CiU. Malgrat que ens desanimen dient que no estem madurs quan les enquestes diuen el contrari; malgrat que ni a la coalició no hi ha acord sobre el full de ruta (Duran diu que no de moltes coses que Mas diu que sí); malgrat que l’amenaça del tripartit no té cap mena de fonament, sembla que la majoria, potser una majoria absoluta, té decidit votar CiU. I això que són un dels partits que ha dit que, a la propera legislatura, de fer un referèndum d’independència, res de res.
Per això cal, més que mai, reforçar aquest espai, aquest tripartit independentista format per Esquerra, Reagrupament i Solidaritat. Perquè ja n’hi ha que parlen de la independència com una temptació. No negaré mai que a CiU i sobretot a CDC hi ha independentistes; els dono tot el meu suport; i assumeixo que molts independentistes votaran CiU el 28 de novembre pel motiu que sigui. Però una majoria absoluta de CiU com la que ens està a punt de caure al damunt n’avalarà el diagnòstic i el full de ruta, cosa que significarà una frenada molt negativa per a l’independentisme. Serà com admetre que no estem madurs i que ens fa por la fractura social i que abans cal provar el concert econòmic, etc.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
del cas Pretòria. Ara s’està desinflant. Qui va ser l’únic que va veure que era un atac contra Catalunya? Qui va ser l’únic que va donar suport explícit i total a Prenafeta i Alavedra? A qui no se li va arronsar res i hi va apostar el seu prestigi i la seva imatge? Qui en va tenir el coratge? Laporta. Laporta és l’actiu més potent de l’independentisme. Ho sento, però algú ho hauria de dir. És així miri per on es miri. Mal els pesi a alguns.