#votaindependencia, una iniciativa que exclou CiU (falten 34 dies)

Sóc un sectari. Carles Agustí dixit. Practico el sectarisme propagandista [sense accent]. Per què? Doncs perquè el  #votaindependencia exclou CiU com a opció de vot.

Efectivament, diumenge al vespre Saül Gordillo em preguntava, a través del twitter, per la naturalesa i la intenció de la campanya #votaindependencia i Carles Agustí va entrar a la conversa per dir: “El fet que hi fiquis a ERC i treguis a CiU desacredita completament aquesta campanya.” Segons ell, “una formació que si pot farà novament President a Montilla” no pot estar dins d’aquesta campanya.

Els convergents, amb la història aquesta del tercer tripartit, em recorden l’estratègia de l’espanyolisme més agressiu que, quan el castellà predomina en la majoria d’àmbits, es dedica a fer campanya per denunciar la suposada imposició del català a l’escola. A la vista del nou racòmetre que ha sortit avui, que dóna entre 65 i 66 escons a CiU i entre 27 i 28 al PSOE-C; a la vista del que va dir Puigcercós al debat del Parlament arran de la sentència del TC; i a la vista del que ara diu Montilla mateix, treure l’espantall del tripartit és un exercici de cinisme manipulador sense precedents.

#votaindependencia és una campanya que vol demanar a totes aquelles persones que han protagonitzat un curs polític 2009-2010 excepcional per a l’avenç de l’independentisme que ara votin qualsevol de les tres opcions polítiques compromeses amb la independència, perquè hi hagi el màxim nombre possible de diputats independentistes de cara als propers quatre anys. I CiU, per desgràcia –perquè us asseguro que ho visc com una desgràcia i no pas com una cosa de la qual em pugui alegrar– s’ha compromès a no fer cap referèndum d’independència a la propera legislatura. És així de senzill i de clar. Per pura lògica, doncs, aquesta campanya ha d’excloure CiU. I els convergents no han d’encaminar els esforços a qualificar de sectària una campanya que per força els ha d’excloure, sinó que han de mirar de convèncer Artur Mas perquè es desdigui d’aquest compromís. Seria suficient que digués que no exclou la possibilitat d’un referèndum, però que en tot cas cap al final de legislatura, per tenir temps per preparar-lo i per assegurar-nos que el guanyem.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *