#votaindependencia: la taca d’oli (falten 45 dies)

Ja deia dimarts que #votaindependencia és més que un hashtag. I han començat a aparèixer articles i apunts que n’incorporen l’esperit. Falten 45 dies i l’opinió que cal votar independència com si ens hi anés la vida es comença a estendre. Podem canviar les coses. Paral·lelament, resulta sorprenent saber que aquesta presentació del Cercle Català de Negocis ha tingut ja 250.000 reproduccions. Sí, sí…: 250.000 reproduccions. Alguna cosa s’està movent per sota de la campanya electoral controlada pels mitjans en clau de normalitat autonomista. I diria que tots els camins duen a Roma. Abans de deu dies això estarà en ple esclat. Avui, però, permeteu-me que us assenyali cinc tastets de l’esperit #votaindependencia:

El 28-N, cap vot independentista a casa, cadascú que
voti l’opció que trobi amb més capacitat per tenir la força necessària
per mantenir la tensió democràtica en les institucions catalanes, per
tal que ningú caigui en la temptació, no ja de tornar enrere, sinó de
baixar els braços i prendre una opció immobilista.”

(Article de Jordi Casals a Nació Digital)

“Per a poder debatre tot això ens cal una eina molt important: tenir un
Estat Català. Sense un estat propi no podem pensar en tenir una
legislació laboral i uns mecanismes de protecció que s’adeqüin a les
nostres necessitats. A les properes eleccions cal anar a votar i votar independència.”

(Apunt al bloc tarbaniker)

“Tenim tres opcions clarament independentistes (ep!, per ordre alfabètic!): Esquerra Republicana de Catalunya, Reagrupament Independentista i Solidaritat Catalana per la Independència. I
no podem quedar-nos a casa, no podem deixar que decideixin per
nosaltres, ni tan sols no ens podem permetre el luxe de dilatar el
procés democràtic cap a la independència. Així les coses, votem i decidim! Només depèn de nosaltres…”

(Apunt al bloc Holotúria, de David Navarrete)

M’apunto a escriure l’apunt. M’apunto a no deixar que dissolguin l’esperit del 10 de juliol en el mediocre joc polític de sempre. M’apunto al canvi, al canvi real i de debò; al canvi que pot canviar-ho tot. M’apunto a votar per la democràcia. M’apunto a votar per la llibertat. M’apunto a votar per la independència. 

I tu? T’hi apuntes?”

(Apunt al Bloc del Bixo)


“Com
tots sabem el vot independentista està dividit i hi ha 3 forces
polítiques que el demanen… A molts, els passa pel cap votar a
Convergència per això del vot útil… però als que realment penseu en la
independència i la voleu, no us preocupeu gaire per el vot útil. Segons
les enquestes, com bé apuntava l’amic Xavi Mir al seu bloc, CiU
guanyarà les eleccions, o sigui que no cal que ens en preocupem. Cal que
el nostre vot sigui independentista, sigui quina sigui la formació que
votem.”

(Apunt al bloc Ben bé de tot però exactament de res, de Roser Maresma)

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *