El segrest de l’esperit del 10 de juliol

La
manifestació convocada per Òmnium el passat dissabte dia 10 de
juliol va ser un èxit inqüestionable quant a participació i quant
a ressò internacional. Ens n’hem de felicitar com a demòcrates i
com a catalans i catalanes. Sota el doble lema SOM UNA NACIÓ i
NOSALTRES DECIDIM, es van manifestar diverses respostes a la
sentència del Tribunal Constitucional. Una part dels manifestants
expressava la seva catalanitat, no necessàriament incompatible amb
sentiments d’espanyolitat o d’altres cultures; una altra part
defensava l’estatut; i una altra part, visiblement superior en nombre
tal com han reflectit la majoria de mitjans nacionals i
internacionals, expressava la voluntat que Catalunya sigui estat.
Només un lema com el que ens convocava era capaç d’aplegar totes
aquestes opcions, un lema que subratlla que el poble de Catalunya és
l’únic subjecte de qualsevol decisió política que s’hagi de
prendre i que només la democràcia de les urnes ens ofereix la
sortida de l’atzucac polític a què ens ha abocat la sentència del
Tribunal Constitucional.

 

Lamentablement,
alguns mitjans i algunes formacions polítiques van fer un ús
fraudulent del llenguatge, segurament del tot intencionat, els dies
anteriors a la manifestació i el mateix 10 de juliol, ja que
parlaven de “manifestació en defensa de l’estatut” quan en
realitat, per referir-s’hi, podien parlar de “la manifestació
del 10 de juliol” o de “la manifestació d’Òmnium”,
però mai havien de fer-ho en aquells termes perquè Òmnium no ens
hi va convocar per defensar l’estatut sinó per dir que som una nació
i que nosaltres decidim. Els qui defensaven l’estatut eren només una
part dels manifestants.

Dos
dies després de la manifestació, dilluns 12 al matí, els partits
polítics van començar a fer les seves reunions per valorar la
manifestació i també van arribar les primeres declaracions
públiques. Evidentment, de la manifestació en sortia una apel·lació
directa als nostres representants polítics, un mandat. Hi va haver
un “esperit del 10 de juliol” que havien de recollir i estàvem a
l’expectativa que ho fessin. Hem de denunciar, però, que molts
d’aquests partits no han recollit l’esperit del 10 de juliol, sinó
que l’han segrestat. N’han fet una interpretació restrictiva,
reduccionista i interessada. Asseguren que els hem demanat unitat per
anar a Madrid a defensar l’estatut tal com va refrendar-lo el poble.
Redueixen el “nosaltres decidim” a allò que vam decidir el juny
de 2006 i que representa una part dels manifestants. Però l’altra
part, de fet majoritària, no hi era per allò que vam decidir el
2006, sinó per allò que volem decidir en un futur tan immediat com
sigui possible.

“Nosaltres
decidim” vol dir que demanem als partits que, abans de les
eleccions, es comprometin amb el dret de decidir, que és just i
democràtic i no exclou cap opció. Volem un referèndum
d’independència en què els partidaris de continuar esprement
l’autonomisme i l’estatut puguin votar NO i els partidaris d’un nou
estat i d’una nova legalitat puguin votar SÍ. Rebutgem l’argument
que els ponts amb el poble espanyol només es poden refer a través
d’un estatut d’autonomia i pensem, en canvi, que només el tracte
d’igual a igual derivat de la recuperació de la nostra sobirania
permetrà normalitzar la relació amb el poble espanyol.

I
aquest compromís amb el dret de decidir no vol dir necessàriament
que el referèndum d’independència hagi de fer-se l’any 2011. Vol
dir només el compromís a consensuar-ne el full de ruta entre totes les
forces polítiques, de manera unitària, com unitari va ser el 10 de
juliol, perquè els electors puguin votar en funció de l’assumpció
o no assumpció d’aquest compromís, amb la màxima transparència, i
perquè el referèndum es faci abans no acabi la propera legislatura.
Hem de poder anar a les urnes sabent si defensen l’esperit del 10 de
juliol o si el traeixen. Les propostes de partit els separen, però
la democràcia els ha d’unir. Aquest, i no la defensa de l’estatut,
és el mínim comú denominador que ha de permetre la unitat d’acció
de totes les forces polítiques de tradició democràtica del nostre
país.

 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *