Blog d'en Xavier Mir

Un dels 2.079.340 vots del 21 de desembre de 2017

7 de juny de 2010
0 comentaris

PSOE-C: ara us diré què heu de fer

Apel·lo al vostre sentit de l’humor per tolerar el to fatxenda que m’he permès al títol de l’apunt, però és que una mínima anàlisi dels indicis que tenim damunt la taula ens aboquen a una desfeta evident del projecte del PSOE-C i comença a ser hora que es plantegin un nou discurs de cara a intentar recuperar una mica de centralitat al més aviat possible; si és que els interessa, és clar.
Diumenge, David Miró signava una crònica a El Periódico –que ara és .es/ca i no .cat, com deveu haver vist– de l’acte que el diputat i exalcalde socialista Manuel Mas va fer al barri mataroní de Cerdanyola divendres 4 a la tarda. Hi escrivia: “El PSOE viu les seves hores més baixes des de la victòria electoral de
Zapatero el 2004, i el desassossec i el malestar comencen a fer efecte
en les agrupacions locals. Als militants els comença a faltar suport,
tant moral com intel·lectual, per poder encarar la situació. El PSC, que
és el primer que passarà l’examen de les urnes, ha ordenat als seus
càrrecs que es recorrin les seus i parlin amb els militants
.”

A La Vanguardia del mateix dia llegim un article de Carles Castro: “Los gabinetes de estrategia comienzan a formularse una pregunta en
apariencia extravagante: ¿Quedará algún reducto de poder en manos de los
socialistas catalanes cuando concluya el actual ciclo electoral que
empieza en otoño con las autonómicas, sigue en primavera con las
municipales y termina a comienzos del 2012 con las elecciones
legislativas?

Amb aquests dos articles queda prou esbossat el problema. N’hi ha que continuaran tancats en la seva dinàmica bipartidista PSOE-PP en la qual Catalunya no és més que una regió com qualsevol altra. Aquests no tenen solució. Però és als qui pensen que el PSOE-C hauria de tenir algun projecte propi per a Catalunya i saben que el seu gran capital són les enquestes que diuen que la majoria se sent tan catalana com espanyola i que Catalunya hauria de ser un estat dins d’una Espanya federal, que adreço aquest apunt.

Fins ara, allò que ha permès al PSOE-C mantenir certa centralitat en la política catalana ha estat el discurs de conciliació sentimental amb Espanya. Davant d’uns que volen dir adéu a Espanya, ells venen fraternitat i solidaritat. Per això s’inventen una proposta federalista inexistent, únicament perquè les persones que no voldrien veure’s del tot desvinculades d’Espanya es puguin identificar amb el projecte socialista.

Però diumenge passat, des de les planes de l’Avui, es publicaven un parell d’articles que indiquen quin camí ha de seguir el PSOE-C per nassos: el de Salvador Cardús (“A reveure, Espanya!”) i el d’Alfred Bosch (“Hola, Espanya“). A poc a poc –o no tant– es va construint el nou discurs de fraternitat amb Espanya que substituirà l’actualment practicat pel PSOE-C. No es tracta d’esperar asseguts que Espanya vulgui ser federal –i si no ho vol, mala sort i dues pedres– sinó de separar-se per poder tornar a ser amics.

Aquest, i no el que Ferran Mascarell plantejava el 30 de maig i que Cardús rebat, és el discurs que aviat començarà a fer el socialisme català. No hi ha cap altra possibilitat. I benvinguts que seran.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!