A La Vanguardia del mateix dia llegim un article de Carles Castro: “Los gabinetes de estrategia comienzan a formularse una pregunta en
apariencia extravagante: ¿Quedará algún reducto de poder en manos de los
socialistas catalanes cuando concluya el actual ciclo electoral que
empieza en otoño con las autonómicas, sigue en primavera con las
municipales y termina a comienzos del 2012 con las elecciones
legislativas?“
Amb aquests dos articles queda prou esbossat el problema. N’hi ha que continuaran tancats en la seva dinàmica bipartidista PSOE-PP en la qual Catalunya no és més que una regió com qualsevol altra. Aquests no tenen solució. Però és als qui pensen que el PSOE-C hauria de tenir algun projecte propi per a Catalunya i saben que el seu gran capital són les enquestes que diuen que la majoria se sent tan catalana com espanyola i que Catalunya hauria de ser un estat dins d’una Espanya federal, que adreço aquest apunt.
Fins ara, allò que ha permès al PSOE-C mantenir certa centralitat en la política catalana ha estat el discurs de conciliació sentimental amb Espanya. Davant d’uns que volen dir adéu a Espanya, ells venen fraternitat i solidaritat. Per això s’inventen una proposta federalista inexistent, únicament perquè les persones que no voldrien veure’s del tot desvinculades d’Espanya es puguin identificar amb el projecte socialista.
Però diumenge passat, des de les planes de l’Avui, es publicaven un parell d’articles que indiquen quin camí ha de seguir el PSOE-C per nassos: el de Salvador Cardús (“A reveure, Espanya!”) i el d’Alfred Bosch (“Hola, Espanya“). A poc a poc –o no tant– es va construint el nou discurs de fraternitat amb Espanya que substituirà l’actualment practicat pel PSOE-C. No es tracta d’esperar asseguts que Espanya vulgui ser federal –i si no ho vol, mala sort i dues pedres– sinó de separar-se per poder tornar a ser amics.
Aquest, i no el que Ferran Mascarell plantejava el 30 de maig i que Cardús rebat, és el discurs que aviat començarà a fer el socialisme català. No hi ha cap altra possibilitat. I benvinguts que seran.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!