Divendres passat em feia ressò de la recollida de signatures que s’està duent a terme al lloc web www.noenelnostrenom.net i que espero que sigui un èxit tan rotund, com a mínim, com el 18-F. Aquesta iniciativa té un horitzó en el referèndum del 18 de juny. Des d’aquest espai que ens facilita Vilaweb i a títol personal faig una proposta: la creació d’una plataforma unitària que integri els quatre partits catalans i que l’endemà mateix comenci a treballar en el nou escenari polític en funció del resultat del referèndum.
Si al referèndum s’imposa el sí tindrem un Estatut nou i donarem per tancat el cicle de la reforma. Aleshores, sobre la taula política hi haurà dues qüestions d’interès general: la reforma de la Constitució espanyola i la determinació del nou sostre polític de l’autogovern de Catalunya. Aquestes dues qüestions, com la reforma de l’Estatut en el seu moment, exigeixen la unitat dels quatre partits catalans, i aquesta unitat ha de ser especialment clara i ferma després del rebuig que ha provocat entre la ciutadania la ruptura de la unitat política en les negociacions de la reforma de l’Estatut. La reforma de la Constitució ha de conduir definitivament a un Estat federal. És l’oportunitat històrica que tenen els socialistes catalans per convèncer els socialistes espanyols. Si la por del rèdit electoral del PP frustra també aquesta reforma, el crèdit del projecte polític del PSC quedarà definitivament ensorrat.
L’altra qüestió, acabi com acabi la primera, és la determinació del nou sostre polític de l’autogovern català. És evident que amb l’Estatut reformat encarà hi haurà recorregut a l’alça. El sostre és l’obtenció d’un Estat propi, que és el màxim autogovern que pot tenir una comunitat dins la Unió Europea. El dia 19 de juny començarà un nou cicle polític i cal posar-se a pensar en el següent pas a fer. Cap polític responsable es pot negar a continuar lluitant per augmentar l’autogovern de Catalunya. PSC, CiU i ICV poden esperar asseguts el dia que ERC tingui majoria absoluta o poden fer-se seu el projecte sobiranista i donar-li més força i legitimitat. Si Mas va reconèixer a Puigcercós en el cara a cara de Catalunya Ràdio el mèrit que ERC hagués arrossegat el PSC a la reforma estatutària (que tampoc CiU havia fet en vint-i-tres anys), ara l’operació es pot repetir.
En el cas, però, que el resultat del referèndum sigui el NO o un SÍ molt just, el dia 19 de juny la Plataforma que proposo hauria d’entonar el mea culpa per haver-se desmarcat de l’acord assolit el 30 de setembre de 2005 al Parlament de Catalunya i convocar eleccions amb un missatge clar: la necessitat de formar un govern unitari amb dos objectius: exigir la reforma de la Constitució perque Espanya sigui un estat federal i defensar l’acord del 30 de setembre de 2005.
Visca la Revolució Tranquil·la!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
CONSULTA POPULAR INDEPENDENTISTA PARAL.LELA AL REFERÈNDUM DE L’ESTATUT
L’únic referèndum que hi haurà ara serà sobre l’Estatut. És un Estatut que no ens satisfà i cal dir NO. Un NO a l’Estatut deixaria a més fora de joc als nostre polítics (tots els qui donin suport al Sí) i aleshores ens haurien d’ESCOLTAR finalment.
Per això crec que estaria bé aprofitar el dia del referèndum per fer una consulta popular paral.lela que no tindria valor jurídic però si un gran impacte. A la consulta hauríem de preguntar alguna cosa com això: VOLDRIEU QUE CATALUNYA ES CONSTITUÍS COM UN ESTAT, JA SIGUI LLIUREMENT ASSOCIAT A ESPANYA O COMPLETAMENT INDEPENDENT?
Cal polir la frase potser, però estaria bé que La Plataforma pel Dret a Decidir (per exemple) organitzés aquesta consulta popular paral.lela (ja s’ha fet abans una altra consulta popular aprofitant eleccions i va funcionar, doncs ara toca preguntar això!).
Si el resultat al Referèndum fos No, i a la consulta popular independentista fos Sí, deixaríem ben clar què volem. I aleshores tots els polítics hauríen de prendre nota i portar-nos a aquest referèndum independentista que desitgem! Ens avançaríem a dir-los que volem (per si després del NO a l’Estatut no saben que fer). A més s’esvaeix el pretexte de la por de votar com el PP (quedaria clar que un No a l’Estaut és majoritàriament un Sí a la independència), i permetria als qui volen votar Nul, dir Independència però sense perdre vots per dir No a l’Estatut de la Moncloa (si no surt No a l’Estatut, els polítics no en faran tant cas que diguem Sí a la consulta independentista).
Ja vam dir ben clar a la mani que som una Nació i tenim el dret a decidir, ara cal tornar a deixar-ho ben clar i dir que volem! Als nostres polítics a l’estat espanyol i a tot el món!!!
Visca Catalunya Lliure !!!!
… i sí! VISCA LA REVOLUCIÓ TRANQUIL.LA !!!
(passa-ho)