Blog d'en Xavier Mir

Un dels 2.079.340 vots del 21 de desembre de 2017

8 de març de 2006
Sense categoria
1 comentari

Per un govern unitari

Abans de les darreres eleccions, ERC havia dit públicament que era partidària de constituir un govern d’unitat amb tots els partits de tradició democràtica. Fins a la nit de les eleccions mateixa, si no recordo malament, ho van mantenir. Després, davant la negativa reiterada del PSC, que deia que no es podia frustrar el canvi, ERC no va poder fer-hi més i va optar pel Pacte del Tinell. Allò va ser un error de visió política del PSC, que es pensava que podria liderar aquesta etapa sense CiU. ERC sí tenia aquesta estratègia unitària. Ara el PSC ens vol fer creure que l’Estatut assolit és bo, però els ciutadans hem de vigilar perquè no ens marquin un gol desastrós. Tenim un problema polític que ens impedeix solucionar els nostres problemes com a societat. Necessitem l’Estatut del 30 de setembre, però el PSC està disposat a rebaixar-lo perquè per a ells és més important la posició del PSOE a Espanya que les necessitats de Catalunya.

La poca visió que va tenir el PSC rebutjant un govern d’unitat ha quedat novament demostrada en el procés de l’Estatut. Si tots els partits haguessin anat junts a defensar el text del 30 de setembre, el resultat hauria estat diferent, però l’endemà mateix el PSC va anunciar que presentaria esmenes a la proposta i va trencar aquesta unitat. Segon error greu.

El 18-F, contra allò que algú m’ha comentat en el bloc, els ciutadans vam negociar, vam demostrar que tenim força, que volem que es reconegui que som una nació. Tal com quedarà el text, una quantitat gens menyspreable de persones de diversa sensibilitat política se sentirà burlada. SOM UNA NACIÓ. Novament hi ha un error monumental en l’intent de menystenir aquesta força. No s’hi val a dir, com deia ahir Mas a Puigercós, que a veure qui supera la negociació. La gent vol que s’exigeixi el compromís de Zapatero d’acceptar l’Estatut sorgit del Parlament.

El PSC no ha estat a l’altura política que calia. Maragall no hi és en un moment important per al país. Ara se’m fa present aquell 11 de setembre en què va preferir marxar a Xile. Quina poca talla política per a un candidat (ara president) a la Generalitat. Una altra prova que el PSC està desapareixent del mapa és que ahir Castells no era a Catalunya Ràdio. Bassas, que potser en altres èpoques no hauria vist gaire sentit en un cara a cara que no fos a tres bandes, ara ho ha vist viable i interessant.

Les properes eleccions seran una nova oportunitat per a un govern unitari. Els ciutadans ho tornarem a demanar el mes d’abril, i ja veurem què passa amb el referèndum del juny. Si no hi ha un sí molt clar, l’error de la sociovergència es consumarà, i les properes eleccions podrien mostrar augmentat allò que ja va passar a les darreres: que PSC i CiU s’estavellen als ulls del poble, que cal una renovació política que encarnen ERC i ICV.

Estiguem atents: per quan vingui un altre juny, esmolem ben bé les eines. Exigim el màxim dels nostres polítics. 

  1. 09 Mar, 2006

    Els privilegis dels botiflers

    General — Enviat per 1707 @ 09:46

    La setmana passada es va presentar al teatre Tívoli de Barcelona un nou partit polític anomenat Ciutadans de Catalunya (CdC) –de fet es van presentar per tercera o quarta vegada–. El partit està integrat per una colla de saltimbanquis i de bufons i el seu ideari és l’anticatalanisme. No deixa de ser curiós el seguiment mediàtic, i no només per la brunete madrilenya sinó també per la “nostra” premsa, que tenen aquesta colla de pedagogs de l’autoodi. Tot un èxit, 1600 persones al teatre, i unes 300 es van quedar al carrer, serem generosos i posarem un total de 2000 assistents. No us ha d’estranyar que des del nostre Col.lectiu els desitgem el millor dels èxits, sobretot perquè divideixen els vots que van als partits d’obediència espanyola.

    El que és curiós, és que a la nostra nació hi ha col.lectius, associacions, assemblees de joves i grups –com ara Maulets, Endavant, MDT…– que s’autoanomen esquerra independentista, de fet són més independentistes que ERC i no estan ni per estatuts ni per romanços.

    Aquests grups van organitzar una manifestació a Barcelona l’11 de febrer amb unes 4000 persones i disposen de desenes de casals arreu dels Països Catalans. A més a més, les Candidatures d’Unitat Popular (CUP) tenen regidors als ajuntaments de Torà, Vilafranca del Penedès, Valls, Sallent, Arbúcies, i Viladamat. D’acord que no són grups majoritaris, no us marejarem amb banys de xifres, però el que està clar és que mentre no es demostri el contrari són més nombrosos que la colla de resentits i pijos dels CdC,i disposen de menys recursos econòmics.

    Nosaltres, com Col.lectiu, estem lluny de l’ideari polític dels esmentats grups (tan sols hi coincidim en el sentiment independentista), però volem denunciar la discriminació mediàtica a la qual estan sotmesos, i el seguiment mediàtic sobredimensionat de què gaudeixen els CdC, que a banda d’atiar odi vers la nostra nació i de fer apologia de la ganduleria, disposen dia sí i dia també de tots els favors de bona part de la premsa. Quins interessos hi ha darrere CpC? I més si tenim en compte que encara no han passat per les urnes. És curiós, els mèdia catalans estan fent com la premsa rosa, promocionen els que no foten brot, i silencien els que treballen pel país, pels joves, pel mediambient i per la cultura.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!