Ja se sap que en política les coses són molt complexes, que cal prendre decisions que no sempre són fàcils d’explicar, i que a vegades militants, simpatitzants i votants s’acaben empassant uns gripaus ben indigestos. El partit que estigui lliure de culpa que tiri la primera pedra. Però trobo que el cas del PSC és especialment flagrant.
Aquest cap de setmana llegia a El Punt una entrevista a José Zaragoza en què deia que no veia ERC votant que no a l’Estatut al costat del PP. Em permeto de qualificar aquesta afirmació com a cinisme. Es pot dir això quan el PSPV ha pactat amb el PP l’Estatut valencià que exigeix el 5 % de vots i legalitza el secessionisme lingüístic? Es pot dir això quan el PSOE va mantenir un pacte antiterrorista que era una aberració antinacionalista que exloïa els altres partits, com si en fossin afectats? Que no eren els socialistes els qui demanaven el vot favorable a la Constitució europea al costat del PP? No era Montilla qui deia que els que votessin NO s’aliniaven amb la dreta? I què és el PP? Els primers a pactar amb el PP són els socialistes.
El PSC té massa problemes perquè puguin estar tranquils. Ja no recorden que a les darreres eleccions al Parlament de Catalunya, on havien d’aprofitar el desgast de 23 anys de pujolisme, van perdre 10 diputats. Juguen a conveniència un estira-i-arronsa amb la dependència del PSOE. És a ells a qui hem de recordar que Zapatero va prometre acceptar l’Estatut que sortís del Parlament.
D’altra banda, el PSC serà l’únic partit que haurà retocat dos cops a la baixa l’Estatut: un com a PSC i l’altre com a PSOE. I això que el president de la Generalitat se suposa que vol el màxim per al seu país! Per cert, parlant de Maragall, sembla que el PSC li busca relleu, però qui creuen que aconseguirà el suport dels electors? Podran retenir els vots que havien obtingut per l’empenta del Maragall olímpic? I els que van guanyar simplement perquè CiU sortís del Govern?
El PSC té una relació difícil amb el PSOE. Bono i Rodríguez Ybarra desqualifiquen Maragall. El PSC encara no té grup propi al Congrés. Tot plegat deu fer que més d’un simpatitzant se senti cada cop més incòmode dins del partit.
Tinc la impressió que s’ho juguen tot a la carta de l’Estatut. És una carta complexa, i ara mateix hi ha molt de soroll, però el panorama que s’entreveu quan tot el procés acabi és ben galdós per als socialistes. I, a més, Clos continua la davallada a Barcelona. Algú sap cap a on vol anar el PSC?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
…però oblides una cosa: el PSC, simplement, no existeix. És la segona marca del PSOE.
Ho sap perfectament el seu objectiu és l´extermini de la indentitat catalana