DDD: Dignitat, Democràcia i Decidir

Aquesta setmana ens ha sorprès força l’editorial conjunt apel·lant a la dignitat. Sempre és bo que s’obri un altre front en què l’esperit unitari, com a Arenys de Munt el 13 de setembre, faci passes endavant. És un altre petit avenç. Però no és pas suficient. També l’Estatut semblava un avenç respecte de l’anterior i ara ja veiem on som. Felicito les persones que han mogut els fils perquè aquest impacte mediàtic sigui possible, però demano també que estiguem atents i que, ara que es comença a forjar aquesta unitat, ningú no la utilitzi per fer-nos fer coses estranyes. Res de defensar l’Estatut. L’Estatut és mort i el model autonòmic també. El vam enterrar l’11 de juny i després, el 27 de juny, vam anar al Parlament per saber qui es comprometia a fer un Acte de Sobirania. I encara menys hem de ser tan petulants de plantejar-nos una reforma de la constitució espanyola. Si no ens agrada que ens imposin res a nosaltres, amb quina barra hem d’anar a dir-los que reformin la seva constitució?

Dignitat, doncs. Molt bé. De moment, la interpretem així, com una vaga petició de fer respectar la nostra voluntat expressada democràticament. Amb menys del 50% de suport, tot s’ha de dir, però al cap i a la fi democràticament. Sigui com sigui, no ens quedem a mig camí. Allò que en principi pot ser percebut com un reforçament del sòl nacional es pot convertir en un reforçament del sostre, però a la baixa, si ens deixem engalipar. Ja hem demanat respecte, però el que cal és dir ben clar quina és la nostra proposta nacional com a resposta a la manca de respecte. Per a mi, aquesta dignitat ja fa temps que va ser conculcada i per tant no tocava fer un avís solemne sinó, com deia, un Acte de Sobirania. També per a mi, la solució no és altra que una declaració unilateral d’independència i l’obertura d’un procés que acabi en un referèndum. Però ningú no ha d’imposar res. És novament la democràcia qui ho ha de resoldre. La segona D, doncs, per Democràcia.

I quina forma de democràcia? La de les eleccions previstes al Parlament de Catalunya? També, però no només. Allà triarem els representants i prou. Pot ser que alguns partits incloguin al seu programa la declaració unilateral d’independència, però altres ja ho han descartat tot i que entre la seva militància hi ha moltes persones que volen l’estat propi. No: cal democràcia sense mitjancers. Cal democràcia per decidir un canvi d’estatus polític. Mentre escric això, mentre uns s’ho miren i altres s’hi pensen, la moguda de les consultes ja està marcant el camí. El lideratge polític d’aquest país ja no el té ni Mas ni Montilla ni Puigcercós ni Herrera ni cap representant. El tenim tots i cadascun dels qui anirem a votar el 13-D.

La sortida, doncs, no és altra que donar la veu al poble perquè s’expressi amb llibertat. Qualsevol altra operació, per molt astuta que sigui, serà un frau a la Dignitat i a la Democràcia. El que cal és Decidir.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *