16 de desembre de 2008
1 comentari

Vermut de Reus

L’últim escrit parlava de la D.O. Tarragona, això em va fer venir a la memòria la importància del vermut en aquestes comarques, conegut més a fora que aquí com a vermut de Reus, mentre que aquí senzillament és coneix de forma genèrica com a vermut.

Aquest aperitiu, que no fa tants anys era tot un esdeveniment  social i que potser en l’àmbit més familiar encara és una practica molt estesa per fer temps tot esperant el dinar del diumenge  o mentre es fa la paella o es couen els calçots, i encara hi ha els molt emblemàtics vermuts de Festa Major.

Potser hi ha molts joves que han substituït el vermut per la cervesa, però cal reivindicar els grans i bons vermuts que es fan per aquestes contrades.

A més dels vermuts correctes que es poden trobar en moltes cooperatives, com les de Bot, Falset o Blancafort, per citar-ne algunes, cal remarcar els grans vermuts de marca, com els Izaguirre del celler Sort del Castell, o el vermut Miró.

Aquests vermuts tenen una forta personalitat, a diferència de marques conegudes que podem veure en fortes campanyes a la televisió, però pel, meu gust, sembla que hagin pres una deriva, sense deixar de ser bons, cap a un gust més majoritari per poder satisfer a gent poc avesada a prendre el vermut.

Deia que com a vermut de Reus és fàcil trobar-lo en indrets com Madrid, en alguns establiments d’època, com el que es troba a la plaça de Chueca , on ja fa mots anys vaig descobrir per primer cop un rètol amb el nom de Vermut de Reus.

Cal doncs valorar aquest derivat del vi que neix de la maceració amb herbes aromàtiques, guardant cada productor el secret de la seva composició.

No perdem aquest costum social de fer el vermut, quan tenim tanta matèria interessant  per fer un bon acompanyament: de les anxoves de l’Escala, passant per unes bones olives arbequines o un fuet de Vic, tot un reguitzell de detalls gastronòmics poden acompanyar aquests interessantíssims vermuts que us recomano beure amb una mica de gel i prou.

  1. Alguna vegada, a la Terra Alta, n’he comprat una garrafa de cinc litres. Era vermut a doll. Surt francament bo. Jo, seguint la meva consigna de comprar productes del país (Països Catalans), el vermut també és de casa, que pot ser Yzaguirre o d’altres marques. Mentre faig l’arròs del diumenge (o dissabtes) me’n serveixo un got amb glaçons, un pèl de sifò i una rodanxa de taronja. I l’acompanyo amb patates xips, daus de formatge, olives, uns musclos al vapor amb vinagreta, o uns talls de bisbe o bull amb una mica de pa. Hi ha el perill que, de tant picar, quan arriba l’hora de dinar un ja no tingui gana. Salut !!!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!