Blog d'en Xavier Mir

Un dels 2.079.340 vots del 21 de desembre de 2017

1 de maig de 2009
3 comentaris

Una candidatura (o partit, tant hi fa!) sense ideologia

Segueixo amb atenció l’evolució
d’aquest possible nou front que es pot obrir dins del projecte
independentista. Ja vaig escriure ahir
al Bloc Gran del Sobiranisme
que jo no vull formar part de cap
escissió de res, però que si es crea una llista transversal, amb
gent de diversos partits o de cap partit, no només tindran el meu
suport sinó també la meva participació.

En les seves primeres passes, però, ja
hi ha un parell de rebuigs significatius. D’una banda, Alfons López
Tena ha confirmat que ell continua apostant per arrossegar CDC cap a
l’independentisme, que ell s’hi sent còmode. De l’altra, les CUP
diuen (aparentment)
que Carretero és de dretes i que es mantindran al marge d’allò que
faci o deixi de fer. El tema de les dretes i les esquerres és,
doncs, i pel que sembla, un dels principals esculls perquè això
avanci. S’hi refereix avui Vicent
Sanchis
, tot i que amb una altra intenció.

Si aquest ha de ser un obstacle, seria
lògic plantejar-se com a estratègia la creació d’una candidatura
sense ideologia. Explícitament i clarament sense ideologia. Amb la
independència, no com a objectiu principal, sinó únic. Aquesta
seria l’única novetat que cridaria l’atenció i que podria marcar la
diferència. Si això no ha de canviar, no valia la pena fer tant
soroll per no-res.

El model pel qual sempre he apostat
personalment és que hi hagués un partit independentista a
l’esquerra i un altre a la dreta. Això era un projecte. Amb ERC al
govern desapareixia l’argument de la inexperiència i
l’independentisme arribava plenament a la centralitat política
perquè fins i tot els espanyolistes del PSOE-C hi pactaven.

Abans de fer res hem de pensar sobre
quin esquema treballem. La majoria de militants de CDC no tenen cap
intenció d’abandonar el seu partit. Sigui perquè la seva prioritat
no és la independència sinó fer Mas president o sigui perquè
realment veuen opcions de fer decantar el partit. Aleshores, amb qui
es compta per fer alguna cosa que no sigui una mera escissió
grupuscular ni una enèsima fragmentació d’un mateix espai?

En última instància, la part positiva
és que no quedi cap independentista abstencionista. Si a les
properes eleccions hi ha ERC, CiU, CUP i el que pugui sortir, hi
haurà opcions per triar. Si a l’hora de votar i de configurar
majories al Parlament hi ha més independentistes que no pas
dependentistes, haurà valgut la pena.

  1. Si, ara tothom es proclama com a “transversal”…nova retòrica i noves proclames, però moltissims, la majoria, ho fan sense saber ni qué vol dir ni qué significa i amb un indissimulat esperit de trampa, com sempre.

    Donç  veureu companys, aixó de la transversalitat ja fa molt de tems que está inventat a Catalunya, i és justament el que els “nous transversalistes” tant critiqueu al partit nacionalista majoritari que segons molts d’aquests “nous transversalistes” s’habia de desfer com un “terró de sucre” al enviar-lo a la oposicio amb pactes a totes llums antinatura.

    Qué passa?…que no es desfá com un “terró de sucre” qui s’havia de desfer i els que, recollint-ne les engrunes i arribar al milió de vots, son els que s’estan desfent?. Aquestes coses solen passar quant es flirtreja amb l’engany, la mentida, la retòrica buida i la politica de façana de cartró pedra.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!