Bloc de notes del nét del Tardà

Els mitjans de comunicació van revoltats amb el tema de la decisió del Parlament europeu de no prorrogar l’acord de pesca amb el Marroc.

He de dir que és una bona notícia. No podem continuar separant el respecte als drets humans i els acords econòmics.

Part de la tonyina, i d’altres productes de la mar, que es  comercialitza en els punts de venda del nostre país està tacada de sang: la sang de la repressió, de les tortures, que comet el Marroc en el territori ocupat del Sàhara Occidental.

La RASD, la república sahrauí, ha manifestat la seua satisfacció davant aquesta proposta.

Els polítics espanyols, els que més ixen als mitjans de comunicació, han començat a clamar contra aquesta “injustícia”.

És cert que, amb la situació de crisi en què ens trobem no és una bona notícia que desapareguen llocs de treball. Però, si continuem mirant-ho des de l’òptica econòmica hem de dir que la Unió europea paga 144.000.000 € paga, cada any, al Marroc, en concepte de permisos perquè els pescadors puguen entrar en les aigües del banc saharià a treballar.

(en aquest enllaç podeu trobar més informació sobre la immoralitat d’aquests acords)

I cal preguntar-se també, quin és el benefici que n’obtenen els pescadors. No crec que arribe a aquestes xifres, ni tampoc si hi afegim els beneficis totals de tota la cadena de la comercialització dels productes

Ens trobem, doncs, en una disjuntiva ben clara. La partida de diners que es dedicava a aquesta subvenció, o a aquest impost revolucionari aplicat pel Marroc, pot destinar-se a crear condicions de treball per al centenar de vaixells que gaudien de les llicències de pesca que ara desapareixeran.

Per cert, he estat seguint les notícies en diferents mitjans de comunicació, i en uns diuen que la flota de Barbate (la més afectada per la situació) es trobava en una parada, no estava, en aquests moments, treballant. En d’altres llocs diuen que els marroquins han donat un termini perquè els vaixells abandonen el banc pesquer. Algú ens pretén enganyar, manipular. O tots afigen el seu grau de distorsió per tal de convéncer-nos que aquesta decisió és un atac contra els pescadors espanyols.