L’impossible homenatge a Brossa

Avui m’hauria agradat fer la meva contribució a l’homenatge blocaire a Brossa en els deu anys de la seva mort. Vull dir que m’hauria agradat dedicar-li un apunt d’altres característiques, estrictament literari. De fet, de ganes de dedicar les meves hores lliures a la cultura no me’n falten. Ho vaig fent en la mesura que puc, però la realitat política no em permet relaxar-me del tot. Per això, em resulta impossible fer-li l’homenatge sense tenyir-lo del to habitual d’aquest bloc. Afortunadament, la catosfera està prou madura perquè altres blocs assegurin la quantitat i la qualitat d’apunts que Brossa es mereix avui. I en realitat, com que els de l’Abloccedari demanen que es faci “‘cadascú segons el tarannà del seu bloc i a la seva manera”, doncs ves per on, potser ja hi estic fent la meva contribució.

La temptació d’evadir-se de la realitat política entrant en el món de Brossa existeix (i segur que ens hi podem posar ni que sigui una estona avui que la catosfera ens ho deixa tan a l’abast), i més en aquest tram final d’un any tan ple de despropòsits. Despropòsits del PSOE de Catalunya, que el 15 de desembre va carregar-se definitivament allò que pogués quedar del PSC, i despropòsits de CiU, que respon a la proposta de Puigcercós de la pitjor manera que podia fer-ho.

En un comentari a l’apunt d’ahir sobre el grup de Facebook “PSC no, gràcies“, en Moisès deixava anar ni més ni menys que trenta-tres perles que configuren el “llibre de servei” dels socialistes al nostre país. I en un altre comentari en J. Gavaldà em deia que “si el “PSC no, gràcies” propugna fer fora el PSC de tot arreu, ERC ho
té a la mà ja que dona suport al psoE-C a  la Generalitat i a molts
ajuntaments, passant per diputacions i consells comarcals…
“, que és l’altre despropòsit. En última instància, qui té a la mà que el PSOE-C quedi fora del les institucions de govern al Principat és l’electorat. I és aquí on hem de dirigir els esforços. Per això demanava fa uns dies que penséssim tots plegats quins són els punts febles de l’adversari. No hi ha més estratègia que fer veure als qui han votat PSOE els inconvenients d’aquesta elecció perquè perdin suport a les properes eleccions. I, paral·lelament, és clar, acudir nosaltres massivament a les urnes perquè el repartiment d’escons ens sigui favorable.

És amb els resultats de les eleccions a la mà i amb els escons de què cada partit disposa que es fan els acords de govern. I jo prefereixo dirigir els meus esforços a subratllar els punts febles de l’adversari, i no a culpar-ne els del meu bàndol (i quan dic bàndol vull dir els qui volem un estat propi, al marge de partidismes). Ara mateix, Castells diu que no hi ha acord. Doncs què? Com pensen recuperar la capacitat negociadora aquesta gent per poder treure res de bo de l’Estat en què ells sí que creuen? Continuaran amagant l’opció del dret de decidir ni que sigui per tenir alguna cosa per negociar realment amb l’Estat? Ara que ja han perdut tota credibilitat després d’amenaçar amb un vot negatiu als pressupostos desmentit, amb un canvi de relacions inimaginable també desmentir, quin és el proper pas? No tocaria sacrificar Castells? Doncs va!

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *