La independència ens ha despertat, xa!
El clam per la independència dels ciutadans de Catalunya ha despertat el món occidental. N’hi ha que es troben confusos, entre dues aigües o tres, fins i tot entre més posicionaments, que es resumeixen entre si ets a favor o no de la democràcia. No n’hi ha mitges tintes.
Si és preocupant la quantitat d’espanols que, de sobte, es troben defensant espana contra la democràcia? Si ho és que milers d’espanols usen lemes, càntics i gestos que no tenen res de democràtics, ben al contrari? No passen de ser una minoria, malgrat el suport dels mitjans i el bombo que voldrien fer sonar. Una minoria als quals sembla que se’ls ha despertat, de sobte, una adormida ànima franquista.
L’exemple d’un jugador de futbol que fa una defensa a ultrança de la democràcia, un jugador, un de sol entre tanta caverna, és paradoxal. Perquè vés que n’hi ha jugadors que s’han manifestat directament franquistes i ningú no els ha escridassat…, i què fa una minoria que són al futbol? Escridassar contra la democràcia. Perseguir directament i indirecta la democràcia!
Caldria veure’ls la cara, els ulls, les mans, el cos, com gesticulen aquests espanols, com criden, com voldrien agredir aquell xicot, perquè ha dit que és partidari de la democràcia. El cant a la democràcia d’un jugador ha desfermat una batalla oral i gestual a moltes ciutats d’espana. La independència de Catalunya també. Fins i tot líders falangistes tenen audiència, líders franquistes, fills de líders franquistes, gentola que mai han renunciat ni han demanat perdó per milers d’assassinats trauen pit i allarguen el coll, i encara han eixit defensors de la repressió, a demanar-ne més i de major contundència.
No ens hauria de preocupar catalunya, als demòcrates, que allà una majoria ha apostat per la indepèndencia, que és dins els drets de qualsevol democràcia completa. És la llibertat, avalada per les manifestacions pacífiques, festives, de germanor. Ens ha de començar a preocupar, i molt, espana. Aquest renaixement franquista adormit, consentit, perdonat, subvencionat, pagat i compensat. Vet ací. És aquesta la qüestió, que ens ha de preocupar, si som capaços de diferenciar el moll de l’os: la independència és el tema principal a catalunya. Perfecte. Natural. En democràcia, tot es pot debatre. Però el tema principal a espana és el feixisme: perquè si fem ara mateix un referèndum a espana, per decidir-nos entre dictadura i democràcia, ai, que no sabem si guanyaríem, o com costaria de defensar segons quines idees. I encara quants dels que governen o ajuden a governar, farien publicitat de quin costat!
Post: a València sembla que és més fàcil traslladar tota una seu del banc Sabadell, que no obrir TV3 perquè els valencians comencem a tenir informació (això dels polítics i els mitjans a València ja depassa el collir cebes i melons)