Si ahir penjava una entrevista en àudio que vaig poder fer a Jordi Solé i Camardons, avui us ofereixo un altre document sonor. Es tracta d’una xerrada informal amb dos independentistes i militants d’ERC d’Arenys de Mar. L’un, Maiol Sanaüja, és també blocaire (http://maiolsanauja.blogspot.com) i fa poc va penjar un apunt amb el títol "Adéu
Agraeixo públicament a Manel Bargalló, autor del bloc Des de l’exili, escrit des de Karlsruhe, Alemanya, que hagi tingut l’amabilitat de respondre de manera tan extensa a un apunt que vaig publicar en alusió a un de seu. És un plaer debatre amb ell sobre qüestions que ens interessen a tots dos i sempre amb
Un article de l’admirat Dani Solano a Poliblocs i un parell de comentaris en els dos darres apunts del bloc em fan pensar que potser és un bon moment per fer un estat de la qüestió de dos dels tres fronts sobiranistes: Esquerra (el primer) i la societat civil (el tercer). Del segon (CiU) espero
Jordi Arcarons, militant de la JNC, de CDC i afiliat a l’Avalot, ha col·laborat també amb Socialcat en el dossier sobre "L’estratègia independentista avui". El seu escrit porta per títol "Quina és l’estratègia del catalanisme, avui?". El subratllat és meu i em serveix per remarcar que Arcarons, canvia, d’entrada, el subjecte de la pregunta. Aquest
El blocaire L’Argumentari català, que aquests darrers dies ha entaulat un aferrissat debat a través de comentaris a aquest bloc, reflexiona de nou sobre CiU i ERC. Quan aborda el sobiranisme de CiU ho fa en aquests termes: "És CiU un partit sobiranista? És la pregunta del milió. En la meva opinió, els seus militants
Continuo el debat amb en David Gutiérrez de les JSC. Comences amb un recurs literari. Em compares un país amb una empresa. Potser no és el millor i potser traeixes l’excés de "gestionitis" i la falta de "païsitis" que ara mateix corre pel PSC, però tant és. Dius: "jo encara no he vist que cap
Efectivament, avui és dia de sortir al carrer, d’obrir la campanya blogosfera enfora. Arreu del Principat es fan actes. L’Alcalde d’Arenys de Munt Andreu Majó em va fer saber ahir durant la presentació del llibre Identitats: convivència o conflicte de Quim Gibert a Arenys de Mar que el manifest que s’ha llegit a les 11
En Pere B. ha afegit un comentari al diàleg que ahir plantejava i que, no cal dir-ho, és obert. Rebategem-lo, doncs, com a debat, i obrim-lo a tothom que vulgui. Diu en Pere B.: "En Carod va afirmar que això obria les portes a ERC per liderar el catalanisme d’esquerres. Però liderar el catalanisme d’esquerres
(aquest és el tercer i darrer article) "Si ERC es planteja les properes eleccions sense amplitud de mires, només com l’oportunitat de recuperar el poder, serà percebut per l’electorat com un "partit frontissa" disposat a pactar amb qui sigui, excepte el PP, per tornar al Govern." ERC és ja, irremeiablement, un partit de govern. I
(Aquesta entrada és continuació de l’anterior) "La participació d’ERC en el Govern Catalanista i d’Esquerres ha tingut una gran virtut, que no és pas la seva "acció de govern", sinó que ha aguditzat les contradiccions dels legitimadors de la monarquia postfranquista. Sense buscar-ho, fins i tot volent-t’ho evitar, ha posat de manifest el conflicte entre
Ja deia ahir que em venia molt de gust respondre l’article d’en Josep Pinyol, de manera que m’hi poso. Ho faig en tres entrades diferents perquè tinc problemes per penjar el text. En negreta, les seves paraules: "Pot ser l’eix central de l’estratègia d’un partit sobiranista arribar al poder si la nació i la institució
Benvolgut Enric: En la teva resposta a la meva carta oberta em recordaves que ni la Generalitat ni el Parlament són sobirans i que són fruit d’un acte de "gràcia" (les cometes són teves) concedit per l’amo espanyol en altres moments passats. M’alegra constatar que comencem amb bon peu i que ens entenem en coses
L’Enric Borràs ha tingut l’amabilitat d’afegir un comentari molt interessant al meu bloc d’ahir. Li ho agraeixo i em permeto de respondre-li amb aquesta carta oberta: Benvolgut Enric: Una de les coses que més ràbia em fa és saber que a CiU hi ha independentistes estancats, és a dir, persones que volen decididament que tinguem