Suposo que el sintagma literatura albanesa a mi em sona com a un anglès li deu sonar literatura catalana. Potser per això quan remenava per la biblioteca de Masquefa i vaig ensopegar amb el principal autor albanès, com deia la tapa, vaig decidir triar-lo. Per què no? La sinopsi és interessant: enmig de la dictadura comunista, dos homes entren al palau del govern, un és viu i l’altre mort.
Kadare ens ha visitat a Barcelona per presentar la traducció al castellà de la seva última obra, Réquiem por Linda B. (Alianza). Trobareu les seves paraules a la xarxa en entrevistes a l’Ara, El Periódico, La Vanguardia i El País.
El llibre està plantejat com una novel·la negra. Planteja un misteri a resoldre. Al començament tot és estrany. Situat al present, no s’entén res. Igual que ens pot costar entendre com era i com funcionava la dictadura comunista d’Albània, o qualsevol dictadura totalitària. Quan fa el salt al passat, al moment, tot es va aclarint, entenent. Però encara torna al present, perquè no és una novel·la que tingui com a objectiu resoldre un crim o un misteri, sino descriure com en pot ser d’absurd de cara a la seva gent un règim totalitari; absurd, espès, infranquejable… I això ho barreja amb l’anàlisi sobre la creació i la transmissió de llegendes i romanços populars, on insereix les llegendes nascudes del règim albanès, i fins i tot fraseologia, com que quan el corb es torna cec també les plomes se li tornen més fosques.
T’obliga a retenir molta informació. Exigeix una lectura atenta.