llegir-escriure

Blog a dos teclats. Per la república de les lletres, Boris Wernof. Pel geni de la llengua, Xavier Manuel.

Publicat el 6 de juny de 2014

sanar – sanació – sanador

Els parlants de qualsevol llengua quan necessiten una paraula per designar algun objecte o concepte nou l’acostumen a crear a partir de les altres paraules existents a la seva llengua. En català, per exemple, tenim molts substantius acabats en –ció construïts a partir de la forma infinitiva d’un verb. Per exemple, de curar fem curació, i de guarir, guarició. Per tant, seguint aquesta regla que tots els parlants saben aplicar encara que no la coneguin, de sanar fem sanació. Cap problema fins aquí, oi? Doncs no exactament, perquè si busquem sanació al diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC) no la hi trobarem. I no cal dir que sanar sí que hi és. Tres quarts del mateix passa amb els substantius acabats en –ador. De guarir fem guaridor, que és la persona que guareix i alhora és adjectiu (diem “un bàlsam guaridor”), i de curar fem curador, que és la persona que té cura d’algú o alguna cosa, per exemple de l’edició d’un llibre. En aquest cas, no fa d’adjectiu. Alhora, curador també és una persona que guareix algú (acc. 4). I què passa amb sanador?

A diferència de sanació, sanador sí que surt al DIEC. L’entrada sanador sanadora et remet a castrador castradora, i prou. I sí, llavors se’m desperta una llum adormida al fons dels records, de quan el masover de Can Massana sanava els porcs i de com xisclaven els pobrets. I torno a buscar sanar i em trobo dues accepcions que es relacionen entre si amb un fil molt prim:

1 v. intr. [LC] [MD] Recobrar la salut perduda.

2 tr. [LC] [MD] [AGR] Castrar.

Segons el Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB), el fil “s’explica per l’efecte de mitigació de l’apetit sexual produïda per la castració”.

I ara tornem a la sanació i al sanador.

Googlejo una mica i em trobo que els primers deu enllaços sobre sanació fan referència al Centre Maranatha, al reiki, a la sanació prànica, al Centre Tao… I els deu primers de sanador els copa una notícia d’un sanador vident abusador al servei de premsa de la Generalitat, a l’Ara, al 324, a Europapress…, i la que fa deu sí, una entrada de la Facultat de Veterinària de la UAB sobre sanar toros.

Torno al DCVB, que amplia les accepcions del DIEC sobre els dos termes:

1. Acció de sanar. Sia arrencada ab sanació de les altres úlceras, Cauliach Coll., ii, 3.

1. Que sana o guareix; cast. sanador. Sàpies que jo son senyor e sanador teu, Serra Gèn. 72.

I acabo al diccionari de la Real Academia Española (DRAE), per allò que no fos un castellanisme. I llavors em trobo que la definició que dóna de sanació sí que respon a la idea que s’apunta al Google, però no la de sanador.

sanación.

1. f. Acción y efecto de sanar.

2. f. Curación por medio de prácticas esotéricas o de terapias alternativas.

sanador, ra.

(Del lat. san?tor, -?ris).

1. adj. Que sana. U. t. c. s.

Aquestes dues definicions són una altra prova que la llengua als diccionaris avança passet a passet. A poc a poc i bona lletra, en podem dir.

De fet, en català ja tenim un terme per referir-se al sanador, i per tant no caldria incorporar-ne un de nou. És el següent:

curandero curandera

1 m. i f. [AN] [PR] [LC] [MD] Persona que fa de metge sense ésser-ho.

2 m. i f. [AN] [MD] [PR] [LC] Persona que usa procediments no verificats per la ciència per curar malalts o alleugerir els símptomes de les malalties.

Ara bé, també és evident que curandero té un matís negatiu, vulgar, que fa que no funcioni amb el valor de sanador com a terapeuta que fa servir tècniques alternatives (els nous usos d’alternativa es mereixen un apunt a part).

En una societat més preocupada per la salut humana que per la virilitat dels porcs, la paraula sanador remet més al verb sanar com a sinònim de guarir que no de castrar. És una qüestió d’intuïció del parlant. Deixem guarir, guarició i guaridor en el sentit tradicional, i no ens els deixem perdre, i alhora incorporem sanació i sanador amb aquest matís nou, que ha vingut per quedar-se



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de A la recerca del geni de la llengua per xaviermanuel | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent