Màrius Serra i Espartac Peran, a la plaça de l’Estació. Foto: TV3
El programa va començar amb tot un clàssic: Masquefa es diu amb e tancada, com ara Berga o Matadepera. És tot un misteri per què els forasters la fan oberta. Tampoc no ens hi emprenyem gaire.
D’altra banda, a Masquefa, com a molts llocs de Catalunya, canviem la e àtona per u quan la tònica és una o. No hi ha gaires casos. Màrius Serra n’esmenta tres: sogro, onclo i jonoll.
D’aquí van passar a una dita, un rodolí, que es diu sobre les masquefines, i que Màrius Serra va conèixer quan va anar a fer el programa a Piera: “masquefina, puta fina”. Com molt bé va remarcar l’Espartac Peran, no tan sols no ens vam ofendre, sinó que vam reivindicar que la dita és en plural: “masquefines, putes fines”; perquè no n’és una, en són moltes. Sembla que això ve d’una casa de barrets que hi havia a Barcelona al primer terç del segle XX, a la ronda de Sant Antoni, que era coneguda com a Can Masquefa. Una altra veïna, en canvi, va explicar que al segle XVI, quan Masquefa encara era un escampall de masies i cases aïllades, a tocar de la carretera el capellà en va obrir una, de casa de barrets. I tothom que hi passava hi parava. I d’aquí ve. I, és clar, en Màrius Serra va reivindicar noms com Can Masquefa per sobre de Riviera.
Mentre els veïns explicaven tot això, anaven apareixent en pantalla piulades al Twitter. I em va cridar l’atenció aquesta: “A mi de Masquefa em sona una gasosa que bevien els meus avis, pot ser?”. Doncs si, pot ser. Fins fa pocs anys encara es podia trobar la gasosa marca La Masquefina, elaborada a Vila-seca. I també una taronjada. Això sí, no va arribar a ser tan popular com per donar lloc a una frase feta.
Pel que fa al lèxic, es van explicar les paraules següents:
Corraló, també viva al Maresme, segons Màrius Serra, fa referència a un carrer estret. A Masquefa ent tenim dos: el corraló de l’Estació i el de la Fassina.
Marmanyer -a; dit d’una persona tafanera, enredaire, xerraire… tant en positiu com en negatiu.
Mistela, vi dolç que s’elaborava a moltes cases fins no fa tant.
Vidagua, una liana que es troba als torrents i les rieres i que, seca, es fumava, sobretot els adolescents.
Rondinar, com a sinònim de renyar, és a dir, rondinar algú.
Ulleres de batre, mena d’ulleres que portaven els cavalls en batre per no marejar-se quan feien voltes a l’era.
Estanyapaelles, ofici desaparegut. De tant en tant passava pel poble un home que es dedicava a adobar tota mena d’estris: paraigües, cassoles… I tapava els forats de les paelles amb estany. D’aquí el nom. Passava pels carrers cridant: “l’estanyapaelles, que tapa tots els forats, tant de les joves com de les velles”.
Garlanda, mena de tortell. Només es venia per la festa de Sant Isidre, patró de la pagesia. El noi regalava la garlanda a la noia, i aquesta se la posava al braç per ballar el Ball de la Garlanda. Com més generós era el noi, més garlandes duia la noia.
Si aquest apunt us ha interessat, us recomano que veieu el vídeo.