llegir-escriure
Blog a dos teclats. Per la república de les lletres, Boris Wernof. Pel geni de la llengua, Xavier Manuel.
paperina – papelina
La paperina de tota la vida, el modest con de paper, ha tingut una llarga carrera (el diccionari d’Enciclopèdia Catalana data la primera aparició el 1782) avui reduïda als xurros els dies de festa, de paper d’estrassa gruixut tacat d’oli, i a les castanyes els dies de fred, de paper de diari que escalfa els dits. Però les paperines havien servit per als caramels a les fires, per a les guixes i els cigrons als colmados que venien a pes, per al sofre a ca l’adroguer o per al safrà d’en Patufet. I parlant de l’adroguer…
El DIEC i el DEC coincideixen en la definició:
1 f. [LC] Paper caragolat en figura de con. Una paperina de confits.
f 1 Peça de paper cargolada o plegada de manera que constitueix un cilindre proveït de fons o bé un con, i destinada a contenir caramels, llegums, farina, sucre, etc.
Però com en diuen en castellà? La majoria d’usos de la nostra paperina tenen l’equivalent en el cucurucho, mot que per la forma cargolada va passar a la galeta dels gelats. La popular paperina catalana, molt condicionada per l’arrel del paper, no va fer el pas als gelats i encara ara hi estem buscant un substitut més enllà del castellanisme. Tot i això, en castellà també tenen una papelina, però amb tres accepcions de tres arrels etimològiques diferents. La relacionada amb el vi, provinent del llatí, que en certa manera també compartim en català; la que fa referència a una mena de tela, agafada del francès, i la que ens interessa ara. Veiem-ho:
papelina1.
(Del b. lat. papelina, ración extraordinaria de vino que se daba en ciertos cabildos).
1. f. p. us. Vaso para beber, estrecho por el pie y ancho por la boca.
papelina2.
(Del fr. papeline).
1. f. Tela muy delgada, de urdimbre de seda fina con trama de seda basta.
papelina3.
(De papel).
1. f. Paquete pequeño de papel que contiene droga para su venta al por menor.
Aquesta darrera accepció, la de la papelina d’heroïna, és d’ús recent. Va néixer amb el producte. L’expansió de la heroïna va començar a Catalunya entre 1977 i 1978, es va convertir en una epidèmia entre 1979 i 1982, i va arribar al seu punt màxim entre 1983 i 1986 (Heroína en España, 1977-1996. Balance de una crisis de drogas, de Juan F. Gamella, Departamento de Antropología Universidad de Granada). Però des de quan es feia servir la paraula papelina en castellà? A l’hemeroteca de La Vanguardia hi diu això:
“Es el caso que antes en todos los establecimientos de comestibles y droguerías compraban el papel, ya fuera de estraza, estracilla ó blanco, y se confeccionaban las bolsas, envoltorios (papelinas),” (dijous, 2 de març de 1893)
“El jamón se escogerá muy magro, recortándolo bien y enrollando en forma de cucurucho o «papelina».” (11 de juliol de 1959)
“tienen, además, la gracia de su vinculación a ferias y a verbenas, comidos siempre a dedo, de la papelina, en la que el churrero los puso, roció de azúcar, y volteó para su adecuado reparto; y todo el mundo comió churros” (dimecres, 26 de juliol de 1967)
Són només alguns exemples. Així que l’ús de papelina com a envoltori o cucurucho ve de finals del XIX, i el fet que el diari el posi entre parèntesis o entre cometes ja indica que és un terme nou.
La primera notícia que fa referència a una papelina de droga és del 1973, quatre anys abans de la irrupció de l’heroïna. També està escrita entre cometes. Veiem-ho:
“Los tres primeros detenidos fueron otros tantos hombres, cuyas identidades corresponden a las iniciales F.M.G., F.C.V. y A.R.M., de 33, 28 y 46 años de edad, respectivamente, quienes confesaron haber adquirido una «papelina» de grifa” (divendres, 16 de febrer de 1973)
Hi ha molts més exemples durant els anys següents, fins i tot un cas masculinitzat:
“que recorre la columna vertebral sintiendo una especie de «shock» que paraliza. Con cuatro o cinco dosis puede crear dependencia y adición. Su precio en el mercado negro español es de 15.000 pesetas el «papelín» que contiene un gramo para unas diez dosis” (dimarts, 19 de desembre de 1978)
La qüestió és que crida l’atenció la semblança entre la paperina de ca l’adroguer i la d’heroïna… Tanta o més que el cucurucho de xurros i el de gelat.
Per tot plegat, i malgrat que caldria fer una investigació més extensa, sembla que la papelina de droga podria ser un catalanisme, una adaptació de la nostra paperina de tota la vida, amb el canvi de l’arrel, del paper pel papel.
Si això fos així, al diccionari de la RAE hi ha una entrada que no indica l’origen català d’un mot i al de l’IEC no es recull el mateix mot amb l’accepció nova suposem que perquè és un castellanisme. Sabeu com se’n diu d’això, quina expressió tenim en català, sí, exactament, d’això se’n diu “fer el paperina”.