llegir-escriure

Blog a dos teclats. Per la república de les lletres, Boris Wernof. Pel geni de la llengua, Xavier Manuel.

Publicat el 11 d'abril de 2012

‘No tingues por’, d’Obrint Pas

Ja no puc veure més enllà

dels teus ulls, que m’estan mirant,

quants cops hem hagut de callar.

He estat un temps sense pensar,

somriures que no tornaran;

he estat un temps sense parlar.

No estàs sol, no tingues por,

ja ningú embrutarà el teu cos

No estàs sol, no tingues por,

ja ningú destruirà el teu cor.
 

Si l’haguéreu vist plorar,

mai no l’hauríeu oblidat
 

Com jo, que sempre el duc dins del meu cap,

la gent es pregunta

com sóc capaç d’odiar.
 

Si l’haguéreu vist plorar

mai no l’hauríeu oblidat.

oblidat!, oblidat!, oblidat!

Sempre anirem obrint pas.

Cap agressió sense resposta.

#19anysSenseGuillem


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Amics, coneguts i saludats per xaviermanuel | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent