Arran del comentari de J. J. Riudoms a l’apunt anterior, m’ha vingut a la memòria una botiga de Masquefa, a la triple cruïlla dels carrers Major, Escoles i Montserrat, un edifici de façana rodona on anava a fer fotocòpies per als treballs d’escola quan feia els últims cursos d’EGB, al començament dels 80. Hi venien tota mena de petits electrodomèstics. Allà vaig caçar una conversa al vol que llavors em va fer pensar molt. El propietari i dependent, en Josep Benet, despatxava una senyora que volia comprar una bombeta per a un llum de peu que feia servir per llegir. N’hi havia de tres classes: les normals, de vidre transparent; les blaves, que llavors es deia que eren les millors per llegir, i les glaçades, “bé, jo en dic glaçada, perquè això de mate…” Mate és el que deia la capsa, que estava només en castellà, no cal dir-ho.
Si busquem mate a l’Optimot, trobarem que ho tradueix per mat, que segons el DIEC vol dir sense brillantor, sense lluïssor, i posa com a exemples argent mat, or mat, mineral mat. Cap referència a les bombetes. En canvi, si hi busquem glaçar, trobarem l’accepció següent: “Llevar la transparència (d’una cosa). Glaçar un vidre.” Tampoc no fa referència a les bombetes però s’hi acosta molt.