llegir-escriure

Blog a dos teclats. Per la república de les lletres, Boris Wernof. Pel geni de la llengua, Xavier Manuel.

‘Los últimos días de Sylvia Plath’, de Jillian Becker

El títol és literal. Becker, o Jillette, que em permeteu dir-vos Jillette, vella amiga?, descriu els darrers dies de la vida de Sylvia Plath, quan fugint d’un pis buit es refugia a la casa de l’amiga amb els dos fills. És la seva experiència directa, que s’estira endavant i endarrere més enllà dels dies del títol, cap a les converses anteriors i cap a l’enterrament de la Sylvia i la mort de Ted Hughes. S’estira endavant i endarrere per fer-hi cabre tota una vida. Los últimos días, recuerdos de conversaciones, el funeral, después, levemente sucia i mito. Una altra mortografia, com en diria Abel Cutillas.

Foto: Sylvia Plath i Ted Hughes, per Rollie McKenna (1959).  

És un llibret curt, 78 pàgines encara no. És un llibre intens. És una obra intel·ligent, ben plantejada. És un homenatge a una amiga, una resposta al món literari, un atac a un home, una recerca a través d’uns quants poemes, l’enderroc de dos mites que no havien de ser i, també, una justificació de l’autora. Justifica perquè l’escriu. Ni que ella no ho digui clar, que expliqui que ho fa per les males interpretacions que el món literari ha fet de les seves paraules sobre Sylvia, hi ha un fantasma que recorre tot el llibre: si no hauria pogut fer res per salvar l’amiga aquella nit, i es justifica explicant que Sylvia no volia ser salvada, que només ho hagués endarrerit uns dies, que no s’imagina què hauria pogut fer de diferent… Però sobretot és un atac. Per això és breu, com els bons pamflets o manifestos.

S’agraeix la ironia de certs passatges. Un bon exemple d’humor britànic a càrrec d’una sud-africana és l’exclamació “una família amb sort!” que tanca el paràgraf sobre la participació del pare de Hughes en la primera guerra mundial. Ben col·locat per desfer l’argument del dolor amb una rialla. Poc humor hi ha en aquestes pàgines, i molta sinceritat.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Construint la República de les Lletres per xaviermanuel | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent