llegir-escriure

Blog a dos teclats. Per la república de les lletres, Boris Wernof. Pel geni de la llengua, Xavier Manuel.

‘Los mares del sur’, de Manuel Vázquez Montalbán

Aquest agost, era a la platja, amb
la parella, i en un quiosc entre
xancletes i pulseres amb tots
els noms vaig trobar l’edició
de butxaca d’una novel·la
del Carvalho en una columna
de llibres. No n’havia llegit res,
i estava bé de preu, i no hi
havia gaire a triar. I així, cada
matí, quan sortia el sol, agafava
la Renfe fins a Sants, a treballar,
i al tren devorava les
investigacions de Carvalho
i Biscuter enmig d’un pseudoaroma
de classe treballadora que
recordava molt per sobre el de
la novel·la.

foto: www.vespito.net

M’ha encantat. El paisatge humà, fantàsticament detallat. L’inici, el mangui Bocanegra, tota una època. La novel·la es va construint sola, personatge sobre personatge. Res d’extravagant. Potser el millor sigui el retrat humà. I els diàlegs. I les situacions en què es troben els personatges, tan descriptives com la descripció del seu entorn. Per mi, Carvalho ha estat l’agulla amb què Montalbán ha anat cosint tot el patchwork de la narració. I el final, un 10. Un bon exemple de com és pot acabar amb un punt d’intensitat quan tota la trama ja s’ha descobert i explicat. 

Destacar que per trobar l’origen d’uns versos relacionats amb el cas, più nessuno mi porterà nel sud, Carvalho ha de recórrer a un professor valencià, Beser, a través d’un amic comú, Fuster. La discussió que tenen tots dos sobre la paella m’ha fet agafar una mena d’enveja: jo també vull xerrar de cuina a la cuina amb dos bons amics! Fantàstic quan qualifica la ceba a la paella de catalanada. Avui he fet un experiment. He posat el vers al google. Entre les pàgines en català, la primera entrada el cita com un vers de Leopardi. Encara rai que és una web sobre la revolta medi ambiental a les terres de l’Ebre. La primera cita a tota la xarxa és un blog mexicà, elaborat des de Metepec, que fa servir la foto i el poema del sicilià Salvatore Quasimodo (ara sí), complet, per il·lustrar un comentari sobre… la renúncia de Fidel Castro a la presidència de Cuba! Bé, suposo que són dos suds, diferents, però sí, són el sud d’alguna altra cosa. Quin paper el de la literatura: adornar textos polítics. En tot cas, és la mort dels professors bojament valencians que acumulen llibres i llibres a casa i un fort coneixement enciclopèdic al cap.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Construint la República de les Lletres per xaviermanuel | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent