llegir-escriure
Blog a dos teclats. Per la república de les lletres, Boris Wernof. Pel geni de la llengua, Xavier Manuel.
Publicat el 28 de març de 2012
‘Llibertat’, de Joan Margarit
La llibertat és quan comença l’alba
en un dia de vaga general.
(com que demà farem vaga, l’apuntem avui)
La llibertat és la raó de viure,
dèiem, somniadors, d’estudiants.
És la raó dels vells, matisem ara,
la seva única esperança escèptica.
La llibertat és un estrany viatge.
Són les places de toros amb cadires
damunt la sorra en temps d’eleccions.
És el perill, de matinada, al metro,
són els diaris al final del dia.
La llibertat és fer l’amor als parcs.
La llibertat és quan comença l’alba
en un dia de vaga general.
És morir lliure. Són les guerres mèdiques.
Les paraules República i Civil.
Un rei sortint en tren cap a l’exili.
La llibertat és una llibreria.
Anar indocumentat. Són les cançons
de la guerra civil.
Una forma d’amor, la llibertat.
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Amics, coneguts i saludats per xaviermanuel | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent