llegir-escriure

Blog a dos teclats. Per la república de les lletres, Boris Wernof. Pel geni de la llengua, Xavier Manuel.

Les llengües d’Astèrix – les llengües de Goscinny (1)

La col·laboració de René Goscinny i Albet Uderzo va il·luminar 24 àlbums de les aventures d’Astèrix i Obèlix. Diu la llegenda que la idea va sortir de les avorrides classes de llatí durant el batxillerat, quan havien de traduir La conquesta de la Gàl·lia, de Juli Cèsar. D’aquelles hores ensopides en van sortir un parell d’amics, els dos gals bojos, que durant les seves aventures van visitar una pila de països i van fer una bona colla d’amics que, vet aquí el més interessant pel que fa a aquest blog, parlaven un munt de llengües.

Molts còmics no paren gaire atenció a les llengües. Simplement, els protagonistes acostumen a comunicar-se molt bé entre si encara que siguin de països diversos. Fet i fet, és una qüestió estilística: saltar-se la versemblança a favor de donar més agilitat al relat, com passa a les pel·lícules nord-americanes, en què el protagonista sempre aparca al davant mateix del lloc on va. 

L’interès de les aventures d’Astèrix és que incorpora la llengua a la trama, la converteix en un més dels obstacles que els protagonistes han de superar i, gràcies a això, els enriqueix. Ara bé, en algun àlbum també deixa entreveure certs prejudicis lingüístics.

Astèrix el Gal. No hi ha cap qüestió lingüística. Gals i romans parlen igual, sense problemes per entendre’s.

Astèrix i els gots. L’Astèrix i l’Obèlix viatgen al país del gots a rescatar en Panoràmix. L’alemany apareix escrit amb lletres gòtiques. Nosaltres els entenem però els gals i els gots no s’entenen entre si. Fins i tot, per culpa d’això, Astèrix i Obèlix es fiquen en un carreró sense sortida.

La falç d’or. L’Astèrix i l’Obèlix van a Lutècia, l’actual París. De viatge paren a fer nit a l’Alberg del Bàrbar Penedit, que fa p les b, z les s i f les v. Un cop a Lutècia, van a parar a la taverna Els alegres arverns, vi d’Aquitània cervesa. El cambrer i propietari fa tx totes les esses.

Astèrix gladiador. L’Astèrix i l’Obèlix van a Roma a rescatar el bard del seu poble, condemnat a morir al circ. En el viatge per mar apareix per primer cop el guaita negre del vaixell de pirates. No se’l veu, però se’l sent parlar sense dir la r.

La volta a la Gàl·lia. L’Astèrix i l’Obèlix fan una volta per tota la Gàl·lia recollint el menjar típic de cada zona. No apareix cap indici de la diversitat de llengües que es parlen a França. Això sí, apareix un tòpic lingüístic: les respostes vagues dels habitants de Rouen, al nord del país, són les anomenades “respostes de normand”: “pt’êt ben que oui, pt’êt ben que non” (pot ser que sí, pot ser que no), una mena de versió del gallec a Espanya.

Astèrix i Cleopatra. Un arquitecte egipci, Numerobis, es posa en contacte amb Panoràmix perquè l’ajudi a construir un palau. Sap parlar gal. Els egipcis parlen en jeroglífics, però els podem entendre. Al començament de l’aventura, quan Cleopatra fa l’encàrrec a Numerobis, apareix un quadre que diu: “Per a comoditat dels lectors, us oferim una versió doblada el diàleg”. Quan Numerobis presenta a l’escriba Mismisteris als gals, els diu que parla diverses llengües vives, com el llatí, el grec, el cèltic o el gal… totes avui llengües mortes. Mismisteris afirma que “si sabeu dibuixar, sabeu escriure”, en referència a l’ escriptura jeroglífica. Els treballadors egipcis parlen en jeroglífics, que apareixen traduïts al peu de la vinyeta. I Obèlix li demana a l’escriba com es diu “parla”: uns llavis damunt d’un home, i quan ell ho diu els dos dibuixos estan mal fets, amb un traç irregular.

El combat dels caps. Els gal·loromans, és a dir, gals romanitzats, parlen llatí.  No hi ha cap problema de comprensió entre romans, gals i gal·lo-romans. L’anècdota és que un missatger va al poble per informar el cap i allà li diuen que està a l’escola de llengües del professor Berlix, en referència a Maximilian Berlitz i l’escola internacional d’idiomes que va fundar.

Astèrix a Bretanya.
L’Astèrix i l’Obèlix se’n van a la Bretanya, l’Anglaterra actual, a ajudar un poble que lluita contra els romans. Es comenta que les dues llengües són semblants i es remarca que els bretons tenen una manera curiosa d’expressar-se. 

Astèrix i els normands. Un cosí del cap del poble i els normands coincideixen en aquesta aventura sobre la por. Gals i normands s’entenen sense problemes. Només que als gals els fa molta gràcia els noms normands, acabats sempre amb –af.

Astèrix legionari. L’Astèrix i l’Obèlix van a buscar un noi que ha estat mobilitzat a la legió. Els companys que es troben al campament d’instrucció són una mostra de les diferents nacionalitats que s’han anat trobant en les seves aventures: l’eqipci que parla amb jeroglífics, el bretó que canvia l’ordre de les paraules, el barbar que parla amb caràcters gòtics…

L’ecut arvern. L’Astèrix i l’Obèlix han d’acompanyar el seu cap en una cura de salut al país dels arverns i alhora recuperar l’escut de Vercingetòrix. Allà coneixen l’Alàmbix, que parla d’una manera curiosa: totes les esses les fa tx. Quan l’Astèrix, de manera respectuosa, li demana en una taverna si tothom parla així, contesta que no, que s’està perdent, que els joves ja no coneixen la llengua. Llavors entra un noiet que parla sense fer la tx. L’Astèrix dóna la raó a l’Alàmbix i ell li replica que no, que el que li passa al noiet és que té un defecte de pronúnica: no sap dir la tx. 

Astèrix en els Jocs Olímpics.
 Tot el poblat se’n va a Atenes a participar en els Jocs Olímpics. Els grecs parlen en caràcters grecs però s’entenen sense problemes amb romans i gals.



  1. Podríem afegir-hi “La gran travessia”, on s’ensopeguen amb un víkings que parlen amb la å i la ø. L’Astèrix fa un intent de parlar en el seu idioma, però no se’n surt a l’hora de posar boletes i pals a les diferents vocals.

Respon a aleix Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de A la recerca del geni de la llengua per xaviermanuel | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent