llegir-escriure

Blog a dos teclats. Per la república de les lletres, Boris Wernof. Pel geni de la llengua, Xavier Manuel.

‘La mort de Miquel Bauçà’, d’Abel Cutillas

Miquel Bauçà va morir el 3 de gener del 2005 a Barcelona. El seu cos no va ser trobat fins uns dies més tard. Ja fa uns anys, a l’estació de Renfe de l’Arc de Triomf, a Barcelona, vaig arreplegar un fullet incitador amb les primeres pàgines d’aquest llibre. Tasta’m, que em faràs més lliure. Em van enganxar i el vaig ficar a la meva llista mental de llibres per comprar. Alla s’hi estava, quan el mallorquí Emili Manzano (que també té els Pinyols d’aubercoc a la meva llista) amb una tertúlia em va despertar l’ànsia un altre cop. Conservo l’opuscle al prestatge.

Llibre de to encès i paraules mesurades. La meva primera mortografia. Paraula clau per entendre-ho tot. Si bé és d’esperar que una biografia ompli pàgines, ja que qualsevol vida que algú es prengui la molèstia d’escriure és plena de cruïlles que es poden agafar, rebutjar o seguir durant un tros (em ve al cap l’autobiografia de Josep Miracle, que era d’allò més detallista a l’hora de narrar els fets), una mortografia, en canvi, de sortida no té tan de material a desgranar. I Bauçà té el feit de la mort i l’obra.

Foto: horinal.blogspot.com

Jo que pensava ordenar el llibre al prestatge per Bauçà, com faig amb les biografies, ja que si en tinc una és perquè m’interessa el personatge i no qui l’ha escrita, de qui molts cops em costa recordar el nom, un cop llegit La mort de Miquel Bauçà no tinc cap dubte que és un Cutillas.

Les històries que acumula mentre intenta avançar cap al final del viatge a la mort de Bauçà no saps gaire a què vénen a tomb, però si t’oblides d’això, de les giragonses i les dreceres, al final el viatge ha valgut la pena. Doncs això. No he conegut Bauçà, he descobert Cutillas.

M’ha encantat la mala llet contra els premis literaris. No en dubto de la veracitat, perquè així si em rebutgen un original ja sé què diré. I les comparacions entre NYC i BCN. I la tesi sobre Bruce Lee encabida a cops de martell. 

XXXI
Bruce Lee pensava que el criteri en la lluita cos a cos no podia ser altre que l’efectivitat i que si les arts marcials seguien vivint en la bombolla complaent del combat simulat, acabarien fossilitzades en el folklore (si us plau, que ara algú canviï mentalment “arts marcials” per “literatura”). 

Les generalitzacions sobre Catalunya són dignes d’en Pla (a qui cita i compara amb Bauçà), es basen en axiomes previs que no cal demostrar.

XLII
Miquel Bauçà diu: “El problema és que els catalans volem dues coses alhora: ser lliures i caure bé. Impossible.” Impossible.  

La mala llet es canalitza a engaltar-les pel broc gros i tirar endavant.

XXXII
Per a un poeta català, el premi literari és com per a una pornostar el lubricant o la lavativa: imprescindible per treballar.

En resum, un llibre amb música pròpia.  



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Construint la República de les Lletres per xaviermanuel | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent