llegir-escriure
Blog a dos teclats. Per la república de les lletres, Boris Wernof. Pel geni de la llengua, Xavier Manuel.
‘La marxa de Radetzky’, de Joseph Roth
Una nissaga de besavi, avi, fill i nét… Tot al voltant de l’heroi de Soferlino i emmarcada per l’emperador Francesc Josep I, sempre present. Cada canvi d’escenari et fa entrar un pas més en l’imperi austrohongarès. Hi ha una gradació dels fets personals als socials en cada personatge nou, en cada escenari: des del moment que li van pintar el quadre, fins al duel, la descripció burocràtica de la vida del fill o la nova destinació del tinent a la frontera de Rússia… I culmina en l’emperador en primera persona, presentat com a vell però lúcid, una mirada tendra i positiva, que s’ha d’estendre a tot l’imperi.
Et fa sentir el pas del temps, notés els canvis en els personatges: quan el tinent és a la frontera russa, i recorda el metge mort al duel, et fa realment la impressió que han passat tants anys que ell no era ell sinó una altra persona.
Traducció de Joan Valls, que surt a la portada d’Edicions Proa.
El millor, l’estil de la narració, per sobre de la trama, que avança a poc a poc i vas seguint pas a pas. Entre l’estil, les descripcions de tot: de les maniobres militars, del que se sent jugant a la ruleta, del vent entre els castanyers, de la festa del centenari.
“Mentrestant, per sobre del cel del “bosquet” van aparèixer els núvols, esperats de feia estona. Els trons s’acostaven, però les orquestres militars els dominaven. Quan fou vespre, i les veles, els carros, els paperets i les danses van quedar enrere i es van encendre els fanalets, ningú no va reparar que unes ventades sobtades els balancejaven fortament, més del que pot aguantar un fanalet de revetlla. Els llampecs que il·luminaven cada vegada més intensament el cel no es podien comparar, però, amb el castell de focs artificials que la tropa manipulava a la banda de darrere del “bosquet”. En general, la gent s’inclinava a creure que els llampecs que es veien de tant en tant eren coets que havien fallat. Algú va dir de sobte:
-Està a punt d’esclatar la tempesta!
I una remor tempestuosa s’escampà pel “bosquet”. Tothom es va preparar per a la fugida (…)”
Val la pena cercar La marxa Radetzky, una de les més populars de Strauss,i posar-te-la a tot volum en algun passatge de la novel·la, com ara l’entrada del tinent al bordell.