llegir-escriure

El terme que la comunitat jueva ha demanat que es retiri del DRAE, sense èxit, és el següent:

Judiada

1. f. Acción mala, que tendenciosamente se consideraba propia de judíos.

2. f. p. us. Muchedumbre o conjunto de judíos.

El primer problema d’aquesta definició és que acción mala és massa general, permet massa interpretacions.

Al Diccionari castellà-català d’Enciclopèdia, judiada es tradueix com a jugada; mala passada, però també, en primera accepció, com a juevada, paraula que no apareix al diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC). En tot cas, els dos termes són més clars que no la simple acción mala del DRAE. I l’exemple hi ajuda: “Me hizo una judiada, em va fer una jugada”.

I és que una part important de les definicions són els exemples, que permeten situar la paraula en un context i serveix de guia a l’usuari que recorre al diccionari per aclarir un dubte.

A part d’això, encara que la definició inclogui l’adverbi tendenciosamente -és a dir, que exposa una idea de manera parcial-, es pot sentir molest un jueu? És evident que sí des del moment que n’han demanat la retirada. En la meva opinió, el pitjor de la definició és que algú pugui considerar que és un terme actual, no una paraula d’un ús antic, nascut en un context social ja desaparegut. És a dir, segons el DRAE, seria correcte un titular d’un diari actual que digués que una acció militar d’Israel a Cisjordània és una judiada.

Dins de l’entrada judio del DRAE tenim un exemple de definició que, ni que sigui circumstancialment, sí que situa la paraula en el seu context:

judío de señal:

1. m. judío a quien se le permitía vivir entre cristianos, y se le hacía llevar una señal en el vestido o tocado para que fuese conocido.

No crec que aquesta accepció ofengui cap jueu, ben al contrari, et permet entendre el context social en què es feia servir i la persecució històrica del poble jueu. Tot i això, és incompleta. Per exemple, no em permet saber si dels jueus que van viure sota el règim nazi i duien una estrella groga a la roba en puc dir judíos de señal o no.

Com he dit, al DIEC no hi surt juevada, però a l’entrada jueu hi trobem l’accepció següent:
 

3 m. i f. [LC] [HIH] Usurer, persona que no mira sinó el guany, dit abusivament.

En aquest cas, un altre adverbi, abusivament, matisa el caire negatiu de la paraula. La definició no és ambigua, però torna a fallar el context historicosocial.

Aquest concepte, el del jueu com a usurer, no surt al DRAE.

Tant en un cas com en l’altre, tant en judiada com en jueu, la solució no és espurgar, fer veure que les paraules no existeixen com si el que volen dir tampoc no existís. El diccionari reflecteix la realitat i, per tant, tots els aspectes de la realitat, els positius i els negatius. No té sentit un diccionari només amb termes positius. El diccionari ens ha d’ajudar a entendre. La solució no és espurgar sinó explicar més. No entenc les reticències a introduir en les definicions marques com vulgarisme o en desús, i no entenc perquè les defincions no poden incloure el context històric o social en què van néixer.

Per exemple:

Judiada

Acción con ánimo de causar perjuicio, jugarreta, trastada, que tendenciosamente se consideraba propia de judíos en la España medieval i del Siglo de Oro. Actualment en desuso.

Jueu

Usurer, persona que no mira sinó el guany, dit abusivament arran del fet que a l’edat mitjana els cristians no podien prestar diners i per tant els únics banquers eren els jueus. Actualment en desús.

Bé, no cal dir que les definicions es poden millorar.

Finalment, i parlant de termes pejoratius, no m’he pogut estar de buscar al DRAE i al DIEC polaco o polac, a veure què en deien. Doncs m’he quedat amb un pam de nas, els polacs no sortim en cap dels dos diccionaris. Estic indignat, és com si ens fessin el buit.

Curiosament, al DRAE he trobat una accepció de polaco que no m’esperava:

7. m. C. Rica. hebreo (? del pueblo semítico que conquistó y habitó la Palestina).

M’encanten els diccionaris perquè sempre em sorprenen.