llegir-escriure

Herta Müller, romanesa, alemanya, néta d’un botiguer i filla d’una deportada, filla d’immigrants, bona estudiant, represaliada, recol·lectora de metàfores, emigrant, filla d’un voluntari de les SS, observadora, difamada, suàbia del Banat, documentalista del moment, escriptora, investigadora de collages, premi Nobel de literatura el 2009. Quantes coses pots ser quan no et deixen ser el que ets?

El dimarts 26 de juny Herta Müller va oferir una conferència magistral al CCCB de Barcelona sobre la llengua com a pàtria. Amb aquest motiu, per acompanyar-la,  el Goethe-Institut va presentar una  exposició sobre la seva obra i la seva vida, en alemany i en castellà i amb l’encert d’una guia en català traduïda per Maria Llopis.

 

L’exposició arrenca amb els seus pares i avis i culmina amb el premi Nobel. Es constitueix com una exposició de circumstàncies: l’entorn de la comuna de Nitchidorf, al sud-oest de Timisoara, d’uns 2.600 habitants; els estudis i la universitat; els amics del Grup d’Acció de Banat; l’expedient CRISTINA de la Securitate; l’èxit del seu primer llibre a Alemanya, i esclar la dictadura de Ceaucescu, sempre present. I els pares.  Totes les citacions han estat extretes de l’exposició. 

“aquell poble tricentenari i balb, aquells pagesos amb els seus silencis, aquell pare amb el seu camió a les carreteres plenes de sotracs, la seva borratxera i les seves cançons nazis amb els camarades. Aquella mare, dura i alterada, com ferida per la vida, sempre als blatdemorars inacabables.”

D’aquesta experiència en treu la literatura com a justícia, com a recerca, i l’estil al voltant de la metàfora, impossible dir les coses pel seu nom. I fusiona les seves dues llengües: l’alemany amb què escriu i el romanès que l’ajuda a trobar. 

“El títol del llibre és un joc de paraules d’una frase feta del romanès: en romanès se sol dir he tornat a fer un faisà, cosa que vol dir he tornat a fracassar, no ho he aconseguit, he tornat a fallar. Per això, el faisà és un perdedor i, en alemany, el faisà, en canvi, representa un fatxenda arrogant.”

Tornant al motiu de la conferència, per Herta Müller la identificació de la pàtria amb la llengua es fa impossible quan t’han reprimit en la mateixa llengua. En tot cas, la pàtria és la literatura, és a dir, el que fas amb la llengua. 

“Quan ja no funciona res en la vida, s’ensorren fins i tot les paraules. Això es deu a què totes les dictadures, de dretes o esquerres, atees o divines, s’emparen del llenguatge al seu favor. En el meu primer llibre sobre una infantesa en un poble suabi del Banat, l’editorial romanesa va censurar, entre moltes altres coses, fins i tot la paraula MALETA. Havia esdevingut tabú, ja que l’emigració de la minoria alemanya havia de ser del tot vetada.” 

L’exposició es va tancar diumenge passat, 1 de juliol.