llegir-escriure

Blog a dos teclats. Per la república de les lletres, Boris Wernof. Pel geni de la llengua, Xavier Manuel.

‘Els tres mosqueters’, d’Alexandre Dumas pare

Tota la vida, o gairebé, que havia sentit a parlar dels tres mosqueters, que eren quatre, i de l’un per tots i tots per un, i n’havia vist pel·lícules i sèries de dibuixos, però mai m’havia llegit la novel·la. Un dia, en un quiosc de premsa, remenant en una caixa al terra, la vaig veure. Un euro. Impossible passar de llarg. I així va ser com vaig descobrir uns personatges que ja eren meus abans de començar a llegir la primera pàgina. Va ser tota una sorpresa, no per la història en si, sinó pel caràcter diguem-ne deliciosament immoral o políticament incorrecte. Novel·la juvenil?

Imatge de Maurice Leloir, 1894

 

Quan d’Artagnan surt de Bearn, el seu pare li dóna uns quants diners, un cavall i un bon grapat de consells. El primer, que no es desprengui del cavall, que l’ha servit durant molts anys noblement. El primer que fa d’Artagnan a l’arribar a París és vendre-se’l per tres escuts. Festeja una dona, la Benousx, davant les barbes del seu marit. Clava una pallissa al seu criat, Planchet, perquè li sigui fidel, i li dóna bon resultat. Utilitza i manipula una noia que està boja per aconseguir el que vol. Té un gran amor i l’oblida per una altra. Fa servir el sexe com a eina de venjança. I he perdut el compte dels morts que causa en mil i una bregues… I els tres amics, que es gasten els diners a raig fet, beuen sense emborratxar-se, es juguen els diners als daus, i els cavalls, i les cavalcadures, i els regals… Això sí, per estrany que sembli quan ho explico aquí, el sentit de l’honor i la dignitat, el respecte (masclista) per les dames, estan presents en totes les pàgines. També hi ha un cert masclisme i classisme en el tractament de dos secundaris antagonistes: la misteriosa Milady i el noble Rochefort… Trames que conviuen i es resolen al final de l’obra. Ara bé, més que de trames és una novel·la de personatges, redactada amb un bon estil i esquitxat de moments d’humor i de frases de saviesa.

“A les quatre, els quatre amics estaven reunits a casa d’Athos. Llurs preocupacions referent al bagatge havien desaparegut, i cada cara tenia només l’expressió de les seves pròpies i secretes inquietuds, perquè al darrera de tota felicitat present s’amaga una por futura”. (començament de l’episodi XXXIX)

Ah, i el “tots per un i un per tots” només hi surt un cop.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Construint la República de les Lletres per xaviermanuel | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent