llegir-escriure

Blog a dos teclats. Per la república de les lletres, Boris Wernof. Pel geni de la llengua, Xavier Manuel.

‘Elegía’, de Philip Roth

Feia temps que tenia ganes de llegir alguna cosa del Roth actual i al final ha sigut l’atzar el que m’ha fet comprar aquesta Elegía. Novel·la curta, és la biografia d’una mort. No confondre amb una mortografia. Explica la vida d’un persona qualsevol centrada de manera exclusiva en els episodis de mort i, com a prèvia, de malaltia. D’aquí ve el títol.

Els records d’infantesa reduïts a una estada d’hospital i a la feina familiar, evocada a través de la mort del pare; la seva feina, publicista (m’ho sembla a mi o té molt mala premsa literària), creativa per tant, recordada a través dels companys malalts, amb qui parla per telèfon. En fi, una filla, un divorci, tres dones… El retir a un urbanització de la costa. Tota una vida volent pintar per avorrir-ho al cap d’uns mesos. Alguns pics de reflexió que trenquen la monotonia del relat i de la vida viscuda, una vida que deu haver sigut emocionant i emotiva, però que en la reflexió final no ho sembla. En conjunt, un aplec d’aquelles coses relacionades amb la malaltia i la mort que ja sabem i que ens fa por pensar i dir en veu alta.

Foto: Reuters. 
 

De l’estil em quedo amb les descripcions i les caracteritzacions dels personatges, com ara la conversa amb l’enterramots cap al final del llibre: 

“-Pues de todo en la vida en general. En fin, yo cavo la primera mitad. Uso dos palas, una cuadrada cuando el trabajo es fáci y puedo sacar más tierra, y luego utilizo una pala redondeada y puntiaguda, una pala corriente. Eso es lo que se emplea para la tarea básica de cavar, una pala normal. Si el trabajo es fácil, sobre todo en primavera, cuando el suelo no está endurecido, cuando está humedo, uso la pala grande i puedo sacar grandes paladas y cargarlas en el remolque. Cavo de delante atrás, cavo una sere de franjas paralelas, y a medida que avanzo uso el cortabordes para cuadrar el hoyo. Utilizo eso y una horqueta recta… la llaman una horqueta pala. También la utilizo para los bordes, para golpearlos, recortarlos y hacer que el hoyo sea rectangular. Uno tiene que mantenerlo rectangular a medida que avanza. Echo las primeras diez cargas en el remolque, regreso y lo lleno de nuevo. Diez cargas. En ese momento voy más o menos por la mitad del trabajo. Unos noventa centímetros de profundidad.”

El que m’emportaré arreu d’aquesta lectura són dues coses: l’estremidora sensació del protagonista de quedar atrapat a poc a poc en la xarxa mèdica de diagnòstics-tractaments, a l’estil de Kafka a El procés, i la convicció que l’estil de vida mediterrani, i de poble, lligat no al progrés personal en una feina sinó al saber viure els petits moments i a llaurar amistats i fer relacions omple més una vida que la correcció diguem-ne anglosaxona. Perquè el gran tema d’Elegía no és pas la mort, sinó la vida.

Traducció al castellà de Jordi Fibla, que no surt a la portada.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Construint la República de les Lletres per xaviermanuel | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent