Gràcies Boris. Bona tria per al 8 de Març. De tot el reguitzell de productes, n’hi ha uns quants que m’han cridat l’atenció: el sabó de tall, el netol, les capçanes… He cercat el llibre i he trobat que va ser publicat el 1977 i que recull poemes escrits entre el 1973 i el 1976. Els canvis socials que hem viscut en aquest país els darrers 35 anys també es reflecteixen en la llista. No crec que ningú faci servir ara fregalls d’espart ni cendra, i els picamatalassos que veia per casa de petit també semblen haver desaparegut, suposo que devorats pels aspiradors. Les capçanes les he hagut de buscar al diccionari, i el netol, en fi, deu fer anys que va desaparèixer. Els draps de la pols, l’escombra i la pala (o recollidor), la baieta, el lleixiu, l’esponja (potse ara l’espontex?)… es mantenen en plena forma. El salfumant, en canvi, té mala fama. I la camussa a mi sempre m’ha sonat a una traducció estranya del castellà, però aquest és un error freqüent. I em fa la impressió que la galleda mana sobre el cubell, el cossi i el gibrell, amb matisos que s’estan perdent. I el plomall i els espolsadors, no són el mateix?