llegir-escriure

Blog a dos teclats. Per la república de les lletres, Boris Wernof. Pel geni de la llengua, Xavier Manuel.

Publicat el 1 de juny de 2012

cadàvers d’ocells – animals morts

Això de fullejar el diari al bar és un d’aquells petits plaers dels que no n’era conscient i que ara degusto sempre que puc abans que s’acabin (els diaris en paper, no pas els bars). I fent això em vaig trobar una notícia a El Periódico en castellà que em va fer xiular les orelles, a la pàgina 44 del diumenge 27 de maig d’enguany, en concret el subtítol:

“Investigada la muerte de aves en la Ciutadella”
“Los cadáveres de una oca i cinco patos fueron retirados el viernes del lago”

Intrigat per com ho devien haver traduït, vaig anar al Set Dies a comprar el diari en català. 

Un cop a casa, busco per internet els diccionaris de la RAE i l’IEC (del plaer de fullejar un diccionari a la recerca d’un mot només me’n queda el record) i em trobo això:

cadáver. (Del lat. cad?ver). 1. m. Cuerpo muerto.

cadàver m. [LC] [BI] [MD] Cos mort, especialment d’una persona.  

El meu instint lingüístic en aquest cas m’ha funcionat. Si més no coincideixo amb l’Institut. Se’m fa estrany que del cos mort d’un animal se’n digui cadàver.

El més interessant és que a la notícia en castellà hi surt quatre cops la paraula cadàver, i en català, el mateix terme ha estat traduït de quatre maneres diferents. Veiem-ho: 

“Una oca i cinc ànecs sense vida van ser retirats divendres del llac”
“Los cadáveres de una oca i cinco patos fueron retirados el viernes del lago”

“Quan va veure els animals morts, l’home…”
“Al ver los cadáveres, el hombre…”

“Els agents estan analitzant els cossos per investigar la causa de les
morts”.
“Los agentes estan analizando los cadáveres para investigar la causa de
las muertes.”

“…, restes de matèria orgànica i restes d’animals vertebrats o
invertebrats.”
“…, restos de matèria orgànica i cadáveres de animales vertebrados o
invertebrados.”

Pot ser que el meu instint lingüístic estigui condicionat per les hores i hores de sèries de policies, fbi, csi, brigades especials, forenses, assassins en sèrie i a sou,  detectius clarividents, espies impossibles, mentalistes, crims escrits, ments criminals…, en què el cadàver sempre té dues cames i bastanta mala sort. Una influència que ni els documentals de natura d’El 33 o La 2 ni la sèrie Veterinaris poden compensar.

De fet, ja és això. L’ús que fem de la llengua està condicionat pel nostre entorn.



  1. Bon dia,

    A cap de les entrades dels diccionaris no es diu que sigui incorrecte parlar de “cadàver” per refir-nos al cos d’un animal mort. Els animals (també “els racionals”), tots, tenim cos. Si parlessim d’ “ànima”, aqui podria haver més discussió, però cos físic -“mort o viu”- tots en tenim (aqui podriem encetar una discussió bizantina sobre si les plantes i minerals tenen cos …i ànima!).

    L’ “especialment” que indica el diccionari català no vol dir “exclusivitat” (aleshores tindria d’haver estar escrit: “exclusivament d’una persona”, cosa que no consta). “Especialment” és més subjectiu que “generalment”, però no arriba a ser “exclusivament”.

    La redacció de la notícia en espanyol, a parer meu, està mal feta per un excès de repetició del mot “cadáver”. En aquest cas, trobo millor la redacció en català.

    Els cadàvers, com vostè diu, tots tenen dues potes (excepte aquells que per raons diferentes han perdut alguna o totes dues)… Els [cadàvers] de la notícia també en tenien dues (eren aus). Si hagueren estat gossos, en tindrien quatre.

    Atentament, i feliç Dissabte

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de A la recerca del geni de la llengua per xaviermanuel | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent