llegir-escriure
Blog a dos teclats. Per la república de les lletres, Boris Wernof. Pel geni de la llengua, Xavier Manuel.
els adjectius aquest – aquell
Els adjectius designen una qualitat del substatiu amb el qual concorden amb gènere i nombre (tret dels invariables, que només concorden amb nombre) o el determinen. En el primer cas hi ha els adjectius qualificatius (blau, bonic, pobre, perillós, nou, cert…); en el segon, els determinatius (meu, alguna, quin, sis-centes, vuitè, poc…). Alguns d’aquests últims poden fer de pronoms, i per això també se’n diu adjectius pronominals, per exemple: quin t’agrada més, aquest o aquell?
Centrem-nos en els demostratius, i concretament en aquest i aquell, i deixem de costat l’aqueix i altres variants, que n’hi ha unes quantes. El primer indica proximitat a la persona que parla o escolta, i el segon, llunyania. Així, si redacto un apunt sobre dos blogs, el meu i el de l’Om Hil (http://l-endema.blogspot.com), per exemple, quan escric “aquell blog” faig referència al de Hil, i quan dic “aquest blog” al meu.
Anem una mica més enllà, a la part que no he trobat en cap gramàtica. Si en comptes d’escriure sobre blogs, ho féssim sobre un país llunyà, quin adjectiu faríem servir?
– Llavors se’n va anar a Austràlia, perquè …….. país era una terra d’oportunitats.
Segons el que he explicat, hauria d’escriure aquest, perquè l’adjectiu té un valor anafòric. Però a mi no em sembla malament, fins i tot millor, aquell, que remarca la distància del país envers el lector.
De fet, passa una mica el mateix que amb els noms col·lectius amb un complement en plural. Veiem-ho:
– Un gran nombre de treballadors està en situació de risc laboral.
– Un gran nombre de treballadors estan en situació de risc laboral.
En el primer cas fem la concordança estrictament gramatical, és a dir, el verb concorda amb el substantiu que fa de subjecte: “nombre”. En el segon cas, el verb concorda amb la idea externa que el parlant té del subjecte.
Si voleu més informació sobre això, escriviu “nom col·lectiu” a l’Optimot i cliqueu criteris. L’exemple l’he tret d’allà.
En el cas dels noms col·lectius, les dues concordances són bones. El que s’ha de vigilar quan s’escriu és la coherència, no anar saltant d’una solució a l’altra. Més que res, per no atabalar el lector. Pel que fa als demostratius, no és un fenomen tan sistemàtic. No hi ha gaires casos com els de l’exemple. En tot cas, està bé tenir-ho en compte a l’hora de redactar. Qüestió de matisos.