llegir-escriure

Benvolgudes lectores, benvolguts lectors; l’objecte d’aquesta subvenció és facilitar a les persones desocupades l’inici de l’activitat com a persones treballadores autònomes o per compte propi; Fes-te el carnet de soci o sòcia!; en benefici dels homes i les dones sordes; els i les estudiants de Dret van tallar la Diagonal; el curs va dirigit a pares, mares, tutors, tutores o representants legals; obre el centre d’atenció a persones drogodependents; benvinguts al club…
 

Mentre era a l’Aula Magna de l’Edifici Històric de la Universistat de Barcelona, seguint el debat sobre quins criteris s’han d’aplicar per evitar el llenguatge sexista, vaig veure en un cantó un rètol rodó amb un cigarret creuat en diagonal amb una ratlla vermella. Se’m va fer estrany. És evident que dins d’una aula, magna o no, no s’hi pot fumar. El rètol és sobrer i, a més a més, és un record d’una època passada, i enterrada. Més o menys com el llunyà 1932, quan l’Editorial Catalonia va treure el Diccionari General de la Llengua Catalana, de Pompeu Fabra, que defineix metgessa com la muller del metge, i també com a dona metge, i alcaldessa només com la muller de l’alcalde (en la 27a edició, d’octubre de 1991, que és la que tinc jo). I això es posa com a exemple de sexisme, però és que el Diccionari Fabra va sortir el 1932 i el dret de les dones a votar es va recollir per primer cop l’any 1931, amb la República, i fins a les eleccions del 1933 no el van poder exercir. Per tant, l’any 1932 l’alcaldessa era la dona de l’alcalde i només això. Tres quarts del mateix amb la metgessa. L’accés de les dones a la universitat en igualtat amb els homes arrenca a l’Estat espanyol el curs 1910-11. Les paraules han canviat amb la societat, i en política s’ha preferit la forma alcaldessa en comptes d’una alcalde invariable o una alcalda, i en medicina, en canvi, s’ha estès més la metge. Tornant al present, ¿algú té cap dubte que si un diari publica en portada Els estudiants de Dret tallen la Diagonal en l’acció reinvindicativa hi havia nois i noies? Potser per això, si en una manifestació es reinvindica els drets dels treballadors, ja entenem que és tant de les dones com dels homes. I si volem remarcar les dones, perquè estan doblement discriminades, per exemple en el sou, llavors dupliquem: els drets dels treballadors i les treballadores, i fins i tot ho podem remarcar encara més: els drets dels treballadors i sobretot de les treballadores. Si fem servir les dobles formes per a tot, acabarem perdent aquest matís. Quan heu llegit Fes-te el carnet de soci o sòcia! no us ha fet la impressió que són dos carnets diferents? Potser en comptes de visibilitzar estem segregant, i no és el mateix. Si a sobre desdoblem mecànicament, vigilem on posem l’adjectiu, perquè podem crear confusions: que les dones són sordes és clar, i els homes? Podem dir els homes i les dones sords? En aquest cas, amb persones sordes ja fem. Una reflexió. Cal distingir entre fer servir un llenguatge sexista o androcèntric i voler visibilitzar. Així, que un llibre de text de l’any 1978 es titulés España y sus hombres és un clar exemple de discriminació, d’androcentrisme. En canvi, visibilitzar és un plus per fer present la dona, que ja té un paper destacat a la societat però de vegades queda amagat. I és que sembla que ha calat la idea que si no visibilitzes llavors ets sexista. I no és el mateix. Que les antigues associacions de pares d’alumnes s’hagin transformat en associacions de mares i pares d’alumnes (AMPA) és un bon exemple de reinvindicació de les dones sense forçar la gramàtica, ni caure en ambigüetats. A més s’adapta a una societat en què la canalla pot tenir dues mares o dos pares. I l’ordre no s’explica per raons sexistes sinó de pronúncia. Quan això ja es trasllada a tutors i tutores és quan alguna cosa grinyola. Més o menys com posar persones a tort i a dret per evitar frases tan naturals com un centre d’atenció a drogodependents, o una subvenció per a treballadors autònoms o per a aturats. La solució més natural acostuma a ser la bona. Guardem les duplicacions per a alguns usos, com els encapçalaments de les cartes, amb un benvolgut senyor, benvolguda senyora, que està totalment consolidat; o per donar la benvinguda al públic en un acte, senyores i senyors, o quan el cantant del grup d’animació crida des de l’escenari nens i nenes. Si no, quan la mestra digui nens, ja podeu sortir al pati, les nenes es quedaran assegudes a la cadira. I llavors no les visibilitzem, sinó que les segreguem. Per això les nenes canten com aquest club no hi ha res benvinguts al Super3, i se senten benvingudes. Per cert, el Biri biri era gall o gallina…? Ningú s’ho ha preguntat? Potser perquè és indiferent? I acabo. Quan treballava al Consorci per la Normalització Lingüística i em feien corregir algunes cartes de l’ajuntament de torn, em feia un fart de posar alcalde en minúscula. Als funcionaris de l’ajuntament els semblava que escriure el càrrec en caixa baixa era un menyspreu. Les coses importants van en majúscula. Doncs no. De vegades carreguem a la llengua uns valors que no li corresponen.

La casuística és molt més àmplia que els pocs exemples que he posat aquí, la majoria anotats dimecres passat, 6 de novembre, a la Universitat de Barcelona, durant la jornada de balanç de l’Acord sobre l’ús no sexista del llenguatge (document aprovat a Barcelona el 7 d’octubre del 2010), que va reunir en un debat apassionant M. Carme Junyent (directora del GELA), Neus Nogué (Departament de Filologia Catalana de la UB), Margarida Sanjaume (Parlament de Catalunya), Pilar Murtra (Direcció General de Política Lingüística) i Marta Juncadella (Serveis Lingüístics de la UB).

Com es va dir en algun moment del debat, s’havia arribat a una situació d’abús d’algunes solucions que forçaven la gramàtica i embolicaven el discurs amb la finalitat d’evitar un sexisme que no sempre ho era. Amb els nous criteris elaborats fa tres anys alguna cosa ha començat a canviar, tot i que tres anys són pocs per veure resultats. El debat s’ha centrat fins ara en l’àmbit més institucional (administració i universitats), ara hem de de veure si el canvi de criteri es filtra a la societat.

L’acte va estar organtizar per la Universitat de Barcelona i el Grup d’Estudis de Llengües Amenaçades, i presentat per Gemma Fonrodona, vicerectora d’Estudiants i Política Lingüística, i moderat per M. Carme Junyent, directora del GELA.

De la Universitat de Barcelona, teniu al costat l’enllaç al Sens Dubte, i ara hi he afegit el CUB, el llibre d’estil de la universitat, on podreu fer un cop d’ull als criteris per a una llengua no sexista. Pel que fa al GELA, teniu l’enllaç aquí al costat, piqueu damunt la pestanya repensar el gènere i hi trobareu un bon recull de documents sobre el tema.

Finalment, si encara voleu aprofundir-hi més, teniu Visibilitzar o marcar. Repensar el gènere en la llengua catalana, que acaba de sortir del forn, a Biblioteca Universal Empúries, encapçalat amb un provocador M. Carme Junyent, editor.