És clar – segur

Les falses amistats, de què vaig parlar alguns apunts enrere, són paraules d’un altra llengua que, per la forma, sembla que vulguin dir una cosa quan, de fet, en volen dir una altra. Els literalismes són expressions d’una altra llengua que s’han traduït paraula per paraula, amb resultats diversos: de vegades passen per bones de vegades fan riure. Les falses amistats i els literalismes són molt a prop, tant que en algunes ocasions es trepitgen. 

 

Sobre les falses amistats, en trec alguns exemples del portal És a dir. Només cal que escriviu literalismes o calcs a la finestreta de cerca i se us obrirà una llista de casos. Veiem-ne alguns de l’anglès:

Barricade designa qualsevol obstacle que impedeix la circulació en una via. En català es distingeixen dos tipus diferents d’obstacles. Es parla només de barricada quan es tracta d’un “parapet improvisat fet amb tota mena d’objectes per destorbar el pas”, però quan es tracta de les barreres, mòbils o fixes, que les autoritats col·loquen als carrers per motius de seguretat, llavors es fa servir tanca.

Children’s home no es tradueix mai per llar d’infants sinó per orfenat o, fins i tot, per casa d’acollida, ja que home recull un matís que té a veure amb el món de la beneficència.

Ecologist es refereix exclusivament a l’estudiós de l’ecologia, a l’ecòleg. L’activista dels moviments en defensa del medi ambient, que en català s’anomena ecologista, en anglès és conservationist o environmentalist.

En els camps de l’economia i la comunicació l’anglès global i els seus derivats provenen de the globe (el globus terraqüi, el món) i la traducció més exacta seria mundial o planetari. També pot utilitzar-se el terme universal, com en la traducció adoptada pel Termcat per a l’expressió global village, que és veïnatge universal. Hi ha contextos, però, en què l’ús de l’adjectiu global amb aquest significat s’ha anat generalitzant i consolidant (escalfament global, canvi global, etc.), al costat del substantiu globalització, tal com recull el mateix Termcat. 

Un altre exemple. Quan en anglès diuen sure!, en català no diem segur! sinó més aviat és clar, o esclar, tot junt (així ho escriuen a El Punt-Avui), perquè quan parlem neutralitzem el ver ser, o clar, ras i curt, com marca la interferència del castellà, aquesta bastant nova. O també i tant! I si volem, hi podem afegir un que sí! per donar encara més èmfasi: esclar que sí!, i tant que sí!. Tot i que el Diccionari castellà-català d’Enciclopèdia no dóna aquesta opció.

El segur!, com a interjecció, com a expressiò de reafirmació, no és bo, però no tan sols perquè és un calc de l’anglès (i encara que hi afegim que sí!, ho continua sent), sinó perquè en català té un altre sentit. Mirem què en diu l’Alcover-Moll: “De segur, o Segur: loc. adv., amb seguretat, certament; cast. de seguro. No tan bé com a vostè, de segur, Pons Auca 80. Ben segur debien voler dir lo mateix, Vilanova Obres, iv, 9.” En resum, no necessitem el segur interjecció, de la mateixa manera que no necessitàvem el global adjectiu, que hem acabat adoptant per associació amb nous fenòmens mundials i per contaminació visual, per dir-ne d’alguna manera.

D’acord. Filo molt prim. És una qüestió de matisos, però és que aquests matisos són els que marquen l’estil d’un narrador, la qualitat d’un text, més enllà de la correcció.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *