llegir-escriure

Una pregunta d’un oient sobre la multiculturalitat de l’Índia va obrir l’espai, després vam buscar alternatives a la pandilla, un casament dels de tirar la casa per la finestra ens va transportar al segle XVIII i vam tractar de distingir entre acariciar i acaronar, per acabar amb un arbre que sabem com s’escriu però dubtem com es diu.
 

Reconec que la pregunta em va descol·locar. Com n’hem de dir de la cuina que es fa a l’Índia i que trobem en una pila de restaurants a casa nostra: hindú o índia? Amb el DIEC a la mà, hindú és qui professa l’hinduisme i l’hinduisme és el conjunt de varietats religioses pròpies de l’Índia, que reconeixen l’autoritat dels Vedes. Entre aquestes varietats no hi deu entrar la cuina. Però hindú també ens remet a indi, natural de l’Índia, així que al capdavall són sinònims. Esclar que tot i que el 80% de la població és hindú, també hi ha musulmans, cristians, sikhs… El que se m’escapa és si totes aquestes religions, cultures i llengües (n’hi ha 22 d’oficials més l’anglès) comparteixen una cuina, que és la que ens ha arribat aquí, i llavors seria cuina índia, o són prou diferents per dir que n’hi ha més d’una… Així, ingredients com l’arròs basmati, el ghee o el curri i plats com el kitxadi, el sambar i el rasam són indis o hindús? Nota mental: anar aviat a dinar a un restaurant hindu-indi, a veure si m’ho aclareixen. 

La pandilla, com deia amb simpatia un comentarista en una tertúlia esportiva, és un terme castellà. En català en diem colla, i sobretot en exclamacions, trepa: “aquesta trepa, aquests d’allà, no treballen tres hores com treballaven antigament al Barça”. 

I una festa de casament por todo lo alto pot ser una festa en què no s’estiguin de res, amb tota mena de luxes o de tirar la casa per la finestra. 

L’expressió tirar la casa per la finestra sembla que ve del Madrid del segle XVIII, arran de la loteria instaurada el 1763 per Carles III. Quan a un afortunat li tocava la loteria, tot sovint es canviava els mobles de casa, i si vivia en un pis alt en comptes de baixar els mobles vells per l’escala els tirava per la finestra. És a dir, que tirava literalment la casa per la finestra. Aquesta expressió, que en principi era positiva, senyal de renovació, a poc a poc ha anat agafant un deix negatiu, de malbaratament.

Acariciar i acaronar són dos termes gairebé sinònims. El primer és un derivat de carícia, que ja surt al Tirant lo Blanc. El segon ve de cara, de passar la mà suaument per la cara o la galta. Tots dos ben correctes, feu-los servir tants cops com pugueu.

La darrera consulta la va fer un oient sobre la paraula arbre, hem de dir la primera r o no? No us compliqueu la vida, digueu abre. Aquest és un dels pocs casos, juntament amb prendre i derivats, d’una r que s’escriu però no es diu.