llegir-escriure

Fa unes setmanes, el meu company de blog, en Boris, que és un entusiasta de la literatura i un mandrós de la llengua, em va assetjar amb una pila de preguntes sobre el català col·loquial, com ara diferències entre vaig i vàreig o entre dono i donc, o què vol dir embaumar, que no surt al DIEC, i si es pot escriure coneixe’ls o només pot ser conèixer-los. Intrigat, li vaig demanar els motius de l’interès: m’estic llegint un diari de joventut del Dalí. Vam quedar que subratllaria totes les formes que li cridessin l’atenció i que ja me’l passaria. 

Aquest apunt és el resultat d’aquesta estranya col·laboració. 
 

Pel que fa als pronoms febles, fa servir la forma reforçada, Es saben poc les lliçons (p.209), Per això no es senten ja (p.212), i de tant en tant la plena: em pensava que Sans me preguntaria (p.50). Afegeix el pronom hi quan el pronom els substitueix un complement indirecte: Ma família entra al menjador. Els hi dono el bon dia (p.149), els hi faig repetir ço que em pregunten (p.156), els hi conto que no podré anar-hi (p.182). I fa servir la forma reduïda en infinitius plans: sinó coneixe’l i coneixe’ls(p.84).

L’article neutre lo és present de cap a cap del diari: Lo acordat (p.51, 52), No entenc lo que diuen (p.146), lo més colossal són aquelles muntanyes rosades (p.158), Per lo vist (p.166), havia passat el rato tot lo millor possible (p.177), no és tot lo desert que suposaven (p.185). És el castellanisme més estès i repetit. 

De castellanismes lèxics n’hi ha molts. Alguns, tot i ser molt evidents, estaven molt arrelats i eren l’única manera de dir una cosa; són casos com ara susto, rato, sillón, lujo, enterro... D’altres passen més inadvertits, com reanudar, enterar, verosímil… I hi ha casos curiosos, com quan diu ha mirat amb despreci i menyspreu, coordinant el mot genuí amb el foraster. Aquí en teniu una paleta ben variada: 
     El susto no l’hi perdono (p.50), Els senyors patrons han despedit als delegats obrers (p.50), Lo demés com els altres dies… (p.51), Tot lo demés per l’estil (p.55), En Prieto continua fent xistes de tant en tant, Amb el rato que m’hi estat (p.56), Per fi he lograt sortir (p.56), A Madrid continua la vaga de forners i els assalts a les panaderies, Ha fet un jorn hermós (p.62), L’organillo del Poll (p.62), S’ha declarat l’estat de siti (p.62), la pluja xarboteja els vidres del meu quarto (p.64), ha mirat a son entorn amb despreci i menyspreu (p.71), hem entrat en el recibidor (p.73), i haver-me desahogat amb riure (p.74), les negociacions entre els sòviets i els països bàltics es reanudaran dintre poc (p.74), he anat a l’enterro del fill de mon professor, han sigut disparats cinquanta tiros en l’auto del vil Graupera (p.78), El cínic Cambó demostra sa vilesa amb més descaro que mai (p.78), He escrit al meu tio (p.79), De tots modos (p.81), és molt verosímil que els russos ataquin Alemanya (p.83), Llavors s’ha desarrollat una formidable tumult (p.87), A l’andén hem trobat a una colla de caçadors (p.90), Es veu que estàs molt enterada (p.148), no tardarem molt a veure humillada l’estúpida i inhumana plutocràcia dels règims capitalistes! (p.153), Mentrestant els rojos invadeixen Pèrsia (p.156), és un verdader aconteixement (p.159), Cadaqués en temps migevals fou un castell que s’adelentava al bell mig de la cala (p.163), els atletes amb sos tratjos ratllats de colors (p.169), s’aturava en mig de l’acera (p.172), el camp queda despejat en pocs moments (p.177), el Guatxindango em treu d’apuros (p.178), una hora aproximadament de retràs (p.182), s’arrepenteix de lo fet (p.185), Ella es queda de pedra i jo de màrmol (p.185), Hi ha un lleno formidable (p.190), diuen que se li ha antojat no ballar (p.190), tot son lujo oriental (p.191), el pito del refree anuncia l’acabament del partit (p.197), acostem dos sillons (p.197), És un nom sospetxós (p.207), tothom pensa en el pervindre (p.213), tothom sèrio i atent a la feina (p.216).

Aquests castellanismes lèxics conviuen amb alguns, pocs, gal·licismes i anglicismes: lock-out (p.45), foot-ball (p.52), revanche (p.83), la silueta d’una dona fent-se la toalet (p.148), rotllo de paper Ingres i tela (p.167), el pito del refree anuncia l’acabament del partit (p.197), encarreguem un lunch (que vol dir una endrapada) (p.207). Els dos primers van ser catalanitzats en el Diccionari general de la llengua catalana de Pompeu Fabra, dotze anys més tard, el 1932: locaut i futbol. Són dos termes que fa servir molts cops al llarg del diari.