llegir-escriure
Blog a dos teclats. Per la república de les lletres, Boris Wernof. Pel geni de la llengua, Xavier Manuel.
Publicat el 3 de febrer de 2013
2012 – 2013
L’1 de febrer del 2012 va arrencar aquest blog amb la intenció de penjar un apunt sobre llengua divendres si divendres no, fugint de l’alliçonament, sense terminologia espessa (ep, si pot ser), tocant de peus a la llengua, mirant de provocar reflexions.
El primer apunt precisament va ser sobre blog o bloc, com l’hem d’escriure? Al darrere n’han seguit 32 més. La majoria al voltant de parelles de paraules, ja siguin sobre etimologia (paperina-papelina, xoriço-botifler) o sobre la interferència del castellà (cadàvers d’ocells-animals morts, mate-glaçada), en el lèxic i en la sintaxi (lo que-que dius que què?). Algunes vegades m’he recolzat en una paraula per reflexionar sobre alguna cosa més abstracte, com ara la llengua estàndard (llongada–la part de la platja de sorra més dura que mullen les onades, fenoll-fonoll) o els jocs de paraules, aquelles estranyes relacions que els parlants establim amb els mots (nightingale-martingala, pantalla plana-dinosaure, paper d’alumini-paper de plata, adéu-a reveure). També he fet un cop d’ull a les definicions dels diccionaris (matrimoni acadèmic-matrimoni institucional, USB-VHS, jueu-judiada) aprofitant alguna polèmica d’actualitat. I m’he capbussat en la història de la llengua (català-valencià-balear, les normes ortogràfiques-la declaració de sobirania) des del present. El present del país m’ha marcat un apunt (oficialitat de l’espanyol-oficialitat a l’andorrana), però no m’he esforçat gaire a seguir l’actualitat. També he fet descripcions, o buidatges, com els que vaig dedicar a Dalí i Astèrix (Dalí 1919-1920, les llengües d’Asterix-les llengües de Goscinny, les llengües de Goscinny-les llengües d’Astèrix). I fins i tot em vaig atrevir amb un entrevista sobre sociologia amb la professora de la UB M. Carme Junyent, presidenta del GELA, i amb un petit conte per a l’Aparaula’m, en l’any de la paraula viva (pèlag-aparaula’m).
Entre setmana, fora del meu horari habitual, he penjat alguns apunts sobre xerrades, presentacions de llibres i projectes, i també alguns comentaris i notes, i les ressenyes sobre la meva participació en el magazín de Ràdio Barcelona Cadena Ser, Tot és comèdia.
A redòs de tot plegat, he anat fent créixer una llista d’enllaços relacionats amb els apunts. Una invitació a continuar estirant del fil de la llengua. Com també ho és aquest apunt. Gràcies.
Comparteix això:
Deixa un comentari
Aquesta entrada s'ha publicat dins de A la recerca del geni de la llengua per xaviermanuel | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent
Sí que provoques reflexions, i moltes.
Gràcies per provocar-les. La llengua, els mots, són un tresor que no podem mai, mai, perdre.
La primavera a Pequin, Un dietari, de Francesc Parcerisas. Una meravella. És el que estic llegint i somniant, i gaudint de bona escriptura, i reconeixent noves paraules …..