Espai de Dissidència

La Bitàcola de Xavier Diez

Xavier Diez

Xavier DiezXavier Diez (Barcelona, 1965)

Historiador i escriptor. Diplomat en Magisteri (UAB, 1988), llicenciat en Filosofia i Lletres (UAB, 1994), postgraduat en Pedagogia Terapèutica (UOC, 1999) i Doctor en Història Contemporània (UdG, 2003). S’ha dedicat professionalment a la docència, l’escriptura i la col·laboració amb diversos mitjans de comunicació. Ha impartit cursos i conferències a Catalunya i altres països d’Europa i Amèrica Llatina, i realitzat algunes estades acadèmiques. Ha exercit com a professor associat d’història contemporània a la Univesitat Ramon Llull. És també un dels membres fundadors del Seminari Ítaca d’Educació Crítica, ha format part del col·lectiu Argumenta i és membre del Col·lectiu Pere Quart. També és membre del GRENPoC (Grup de Recerca en Estudis Nacionals i Polítiques Culturals) adscrit a la Càtedra Josep Termes de la Universitat de Barcelona.

Com a historiador s’ha dedicat a investigar sobre el pensament polític dels moviments socials dels segles XIX i XX, especialment del món intel·lectual i cultural llibertari, i també ha reflexionat sobre aspectes epistemològics de la historiografia, l’anàlisi del discurs en la transmissió de les idees polítiques i la història de la Transició. També ha participat en diversos debats sobre aspectes de la globalització. Entre les seves aportacions hi ha l’estudi de l’individualisme anarquista hispànic (objecte de la seva tesi doctoral), així com l’anàlisi de les relacions de classe en la Catalunya d’entreguerres o els orígens històrics de la violència revolucionària. Darrerament també s’interessa per la història recent respecte a la construcció de l’independentisme actual i la crisi de les esquerres. Ha estat autor de diversos llibres d’assaig i ha col·laborat en nombroses obres col·lectives. Una de les seves principals contribucions ha estat la introducció del concepte “Segona Restauració” per descriure el règim espanyol actual.

Ha publicat també narrativa i poesia, molt centrat en establir una veu de protesta social combinada amb aires intimistes i la idea del fracàs com a metàfora del contrast entre idealitat i realitat.

Obres d’assaig

Utopia sexual a la prensa anarquista de CatalunyaPagès Eds, Lleida, 2001

La Gran desil·lusió : una revisió crítica de la transició als Països Catalans(Coordinat de manera conjunta amb Joel Bagur) El Cep i la Nansa, Vilanova i la Geltrú, 2005

El anarquismo individualista en España, 1923-1938, Virus, Barcelona, 2008

Venjança de classe. Causes profundes de la violència revolucionària a Catalunya el 1936Virus, Barcelona, 2010.

La Transición en Cuadernos de Ruedo IbéricoBacklist – Planeta, Barcelona, 2011

Espai de dissidència. Apunts d’una bitàcola, 2006-2012El Toll, Ontinyent, 2013

L’Anarquisme, fet diferencial català : influència i llegat de l’anarquisme en la història i la societat catalana contemporània, Virus, Barcelona, 2013

Anatomia d’una ruptura. Espanya, Catalunya, 1975-2014. El Jonc, Lleida, 2015

El pensament Polític de Salvador Seguí, Virus, Barcelona, 2016

Una història crítica de les esquerres, El Jonc, Lleida, 2019

 

 

Narrativa

GeníssersEl Cep i la Nansa, Vilanova i la Geltrú, 2006

Banderes dels nostres tietsEl Cep i la Nansa, Vilanova i la Geltrú, 2012

Hotel Califòrnia, El Cep i la Nansa, Vilanova i la Geltrú, 2016

 

Poesia

A la via mortaEmboscall, Vic, 2004

Cartografia de la desil·lusióEmboscall, Vic, 2006

CabotatgesEmboscall, Tordera, 2010

 

 

  1. Perdoneu la correcció.

    Dieu: “Pisa, o la manera de fer-nos ximples”

    En bon català, sempre havíem dit: “…o la manera de fer-nos tornar ximples”

  2. Senyor Díez,

    M’ha agradat molt la manera de criticar aquests feixistes que tenen la barra de dir-nos que ho som nosaltres i també la part d’història que explica d’on provenen aquests individus.

    Aprofito aquest espai per a demanar-li molt humilment si pugués fer un article sobre el per què els aliats en acabada la II Guerra Mundial van deixar el règim franquista que sobrevisqués tan tranquil.lament després d’haver fet tantes barbaritats a la Guerra Civil i d’haver jugat un paper tan clar a favor dels feixistes.

    Salutacions

  3. Xavier,
    No sé com més fer-ho per connectar amb tu. Si et sembla bé fes-me arribar el teu correu electrònic o telèfon. Anys ha, havíem compartit coses des de l’Ateneu Enciclopèdic, em recordes? Ara et voldria consultar algunes coses.
    Gràcies.
    Ramon Gabarrós

  4. Li dono les gràcies pel seu article publicat per Diario16 el dia 8 d’aquest mes de septembre. Es molt aclaridor i la comparació amb el régim de Sudàfrica molt encertada.

  5. Buenos días,
    Estoy realizando un trabajo acerca del anarquismo individualista, lo que, por la escasez de publicaciones acerca de la cuestión, lleva directamente a tu obra “El anarquismo individualista en España (1923-1938)”. En el, ya al inicio de la obra, hablas de Miguel Giménez Igualada, y dentro de la misma, entre otros, sale mencionado Daniel Seijas Moure, que son personas de gran interés para mi trabajo. Dada esta falta de información con la que me encuentro, me gustaría poder contactar contigo, aunque solo sea a modo de orientación.
    Un saludo y gracias de antemano por la atención.

Respon a Jordi Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.