Espai de Dissidència

La Bitàcola de Xavier Diez

25 de maig de 2015
2 comentaris

Veredicte: independència sí, desigualtats no

Els resultats a les municipals d’ahir són extraordinàriament complexos d’interpretar. Es constata la gran diversitat de la societat catalana, alhora que es percep els moviments tel·lúrics dels darrers anys. Tanmateix, sovint les anàlisis d’urgència poden resultar tant o més interessants que els grans i detallats estudis de ciència política, i a partir de les sensacions, podem acordar dos missatges enviats a peu d’urna.

El primer veredicte: l’independentisme continua essent majoritari. Podríem dir que fins i tot amplia la seva força. Si més no, l’independentisme explícit de CiU (aquesta penalitzada per la presència de Duran), ERC i CUP amplia en uns quants centenars de milers de vots. Els partits unionistes, malgrat els intercanvis de vots entre Ciudadanos i PP, perd força; el missatge ambigu de PSC s’enfonsa (de fet, els socialistes mantenen la seva força local allà on sobreviuen alguns alcaldes carismàtics i amb potents xarxes clientelars). Colau és una altra història, on hi ha més independentisme en el fons que en les formes, si més no, una voluntat rupturista que se n’adona que l’únic federalisme realista que queda és que els catalans ens federem amb la Vall d’Aran i amb nosaltres mateixos. I que potser es tracta d’un independentisme al·lèrgic als excessos estètics d’alguns sectors massa neguitosos avui.

Segon veredicte: volem una Catalunya menys desigual. Aquest, em penso, és el missatge principal que apareix, especialment a Barcelona amb Colau, a tants altres llocs de la geografia dels perdedors de la crisi-estafa, i al gran paper de lideratge pro-justícia social que representa l’espai creixent i sòlid de les CUP.

Hi haurà grans esforços per fer anàlisis interpretatives peculiars. Com a resum, conclusió, tuit, aquesta idea d’independència sí, desigualtats no, és la conclusió, que penso, respon a una mena d’inconscient col·lectiu. El país ha esmès aquest missatge, que convé ésser escoltat.

A tall anecdòtic, el passat divendres al vespre vaig tenir la consciència que Colau guanyaria a Barcelona. En un sopar informal, em vaig retrobar amb antics companys de l’EGB a qui feia dècades que no veia. Parlo de gent de barri, supervivents d’una crisi que ha castigat una classe social menystinguda i invisibilitzasa, que parla indistintament català i castellà en converses barrejades amb naturalitat, que estan molt ressentits amb la traïció de les esquerres i odien profundament la prepotència de les classes altes, les del barri de Salamanca i les de Pedralbes, les que viuen la precarietat econòmica i la dels petits comerciants assetjats per la globalització, la que no suporten la indiferència i suficiència amb què se senten tractats. Ningú va esmentar Barcelona en Comú, tanmateix, em vaig quedar amb la impressió que l’exactivista social sintonitzava amb ells. Ara veurem com es concreta tot plegat. Cal una ruptura ja!

  1. molt d’acord amb aquesta anàlisi d’urgència: el moviment sísmic que hi ha hagut als Països Catalans és molt esperançador i bo per al sobiranisme escorat cap als interessos populars; grups com Plataforma per Catalunya semblen esbandits i la CUP i la seva proposta de ruptura i capgirament ha entrat a moltes ciutats, inclosa la capital Barcelona i al País Valencià on l’alternativa a la dreta espanyola ja no és l’esquerra espanyola sinó l’esquerra valenciana; a l’Ajuntament de Barcelona es notaran nous aires i el grup polític guanyador dubto que pugui mantenir l’ambigüitat nacional que pretén. S’acosten temps interessants.

  2. No crec que sigui tant difícil d’interpretar els resultats d’aquestes eleccions per una gran majoria dels ciutadans, aquells que no som polítics, periodistes, politicòlegs, economistes o teòrics de la ciència política, entre altres. Tots sabem que aquest viuen de donar la seva opinió-directriu als mitjans de comunicació, per que arribi el missatge a la gran massa de gent, aquesta que es l’element silenciós -o no- i que escolta a tothom.
    Però aquesta massa, com s’ha vist, passa de tots aquest teòrics i pensa per si sola , crea la seva pròpia opinió a base de la seva vivència o experiència. Resultat : el que ha sortit a les eleccions.
    La gent, primer, volem arribar a final de mes amb dignitat, que els nostres fills, exprimits pel sistema, tinguin una perspectiva de futur i que la desigualtat entre les persones, tant econòmica com social, no es faci cada cop més gran -tots em nascut d’una mare o altra, que jo cregui-.
    Desprès, dignificats amb la possibilitat d’una solució a aquests problemes, podrem expressar-nos lliurament i sense coaccions.
    Jo, com molts i molts de catalans, creiem que Catalunya pot ser independent, i per això estem i estarem a primera fila, donant la cara i rebent els cops si fa falta. Ha de ser independent per que els ciutadans puguem redactar i decidir les nostres pròpies lleis fonamentals, definir uns drets i obligacions que no siguin simples utopies i a més a més interpretables a gust del governant de torn, que ens desmarquin d’altres legislacions obsoletes i plenes de desigualtats; en definitiva que la igualtat d’oportunitats sigui la norma bàsica de convivència.
    Amb això, aquesta llarga història de reivindicacions catalanes, plena també de desencís i frustracions, tindria el final que ens mereixem per la nostra constància durant més de 300 anys.
    Aquesta es la meva interpretació de les eleccions: primer canviar allò que no funciona, aquesta línia política que no ha estat capaç de frenar les desigualtats, i si d’augmentar la corrupció i la pobresa; i desprès de fer “cau i llimpia” amb tots això, un cop els ciutadans tornem a tenir aquesta dignitat tant vilment robada, definint-se per a una vegada per sempre més com un Estat lliure, modern i democràtic, exemple per aquest món cada cop més perdut.

Respon a Blanca Serra i Puig Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!